H.Arte

Comentari d’una obra escultòrica
Què és l’escultura?
-És l’art que s’expressa a través de crear figures en tres dimensions d’espai. (objecte massís)
-Pot ser contemplada pels diferents costats i la seva ubicació també
forma part part del llenguatge escultòric.

1 Documentació general
1.1- Catalogació:Títol ,Autor ,Cronologia, Estil, Localització (original i actual).
1.2- Materials:Cada tipus de material té una tècnica apropiada per treballar-lo
-Fang→ modelat a mà o amb torn.
-Fusta→ tècnica de la talla. Gúbies. Escultures de fusta.
-Pedra→ tècnica d’esculpir → Marbre: duresa, no esmicola, polir.
→Granit: granulós, esmicola,no detalls.

-Metalls→tècnica foneria o cera perduda i soldatge.→bronze: el més antic, més utilitzat, resistent a l’ intempèrie.
→ferro: propi època contemporània.
-Formigó→tècnica de l’encofrat, amb motlles.

1.3-Tècniques:
-Modelatge:consisteix en donar forma amb les mans i diferents eines
-Talla és la tècnica que s’obté per l’eliminació del material d’un bloc de pedra, marbre,fusta, ... Eines: punxó, massa, martell, escarpa,...
-Fosa o cera perduda:treballa a partir de motlles dins els que es vessa la matèria líquida, s’usa espacialment pel bronze.
-Forja  emprada pel forjador o ferrer, consisteix en donar forma al metall per mitjà del foc i el martell.
-Encofratmaqueta de l’obra, còpia a mides reals en porexpan, recobriment de fusta i
cargols (encofrat),enumeració peces i muntatge en el lloc original, aquest motlle s’omple de formigó.

1.4- Formes:
-Exempta Quan un material treballa com una entitat independent. (bloc de marbre, tronc de fusta, motlle de bronze o ferro )
-Relleu Les figures sobresurten del bloc de material.
•Baix relleu: sobresurten menys de la meitat
•Alt relleu: sobresurten més de la meitat1.5-Tipologia:
Segons la postura l’escultura potser: dempeus, bust, retrat, orant, sedent, jacent, eqüestre, en grup,...
1.6-Cromatisme: policroma o monocroma.

2 Anàlisi formal:
2.1- Composició:
-Proporcions relacions aritmètiques entre les parts i el tot de l‘obra .Punt de referència acostuma ser el cos humà (Clàssics: cos bell = cap x7 o 8 / Renaixement: llargada braços oberts era la midaideal d’alçada . Realisme: cada cos diferent, no hi ha lleis ).
-Eixos de simetria línies imagimàries que distribueixen les parts o les figures amb determinades intencions.

2.2- Ritme/ moviment:
-Repòs, quietud, rigidesa = sensació de distància, autoritat, inaccessibilitat
-Moviment equilibrat = serenitat equilibri, racionalitat.
-Mov. brusc, posicions forçades, acrobàtiques, violentes =inestabilitat, crispació, agilitat, passió.
-Mov. Interior = figures en repòs però que la seva expressió transmet crispació, tensió, passió d’ànim.
-Mov. Real = escultures que es mouen realment (mòbils).

3.3- Expressió :
L’anatomia i la fisiologia són els recursos per donar expressió a l’obra. Rostre i mans transmeten alegria-tristesa, crispació-serenitat, raonament-passió,proximitat-distància,...
El tractament dels vestits recobreix el cos, és un element clau de l’expressivitat: amaga, insinua o mostra obertament els cossos i segons la rugossitat i la disposició modula la il·luminació de l’obra.

2.5- L’acabat: Pot ser des de molt polit fins a totalment rugós i entremig hi ha una gran capacitat de textures.
Les obres inacabades tansmeten misteri, insinuació, neguit,...2.6- Estil: de l’autor, de l’època, precedents i conseqüents

3.Interpretació
3.1- Contingut i significat:
Tema de l’obra, origen i interpretació d’aquest. Anàlisi dels diferent personatges que hi apareixen.
Qui ha encarregat l’obra, amb quina intenció i a qui va destinada.

3.2-Funció:
Decorativa, lúdica (plaer, diversió,...) monumental-commemorativa, propagandística, didàctica,......