H. Arte

FILOSOFIA



SANT AGUSTÍ D'HIPONA:

Va nèixer a Tagaste (Numidia) l'any 354. Fill de pare pagà i mare cristiana, va ser educat per aquesta al Cristianisme, que va abandonar durant la seva joventut. Va estudiar gramàtica i literatura llatines. Dels 21 als 29 anys va ensenyar retòrica a Cartago. Durant aquesta època va mantenir la filosofia maniquea, contra la qual més tard polemitzaría ales seves obres. Ja a Milà, el seu contacte amb Sant Ambròs, el va empènyer a convertir-se al Cristianisme (386). Durant aquesta etapa va llegir a Plotí a la traducció llatina de Mario Victorino. L'any 388 va tornar a l'Àfrica sent successivament bisbe auxiliar i titular d' Hiponia. Va morir l'any 430 mentre els vàndals assetjaven Hipona, quan l'Imperi Romà, Roma ja caiguda, es destruïadefinitivament.
Ha deixat una obra ingent, entre la qual destaquen les seves obres polèmiques contra el Maniqueisme i el Pelagianisme, els grans tractats "Contra Acadèmics", "De Genesi ad litteram i la Ciutat de Déu", així com els seus cèlebres "Confessions". El platonisme agustià dominarà tota la filosofia medieval fins al segle XIII en què sorgirà l'altre gran pensador de la Cristiandat, Tomàs d'Aquino.SANT TOMÀS D'AQUINO:

Nascut d'una família noble napolitana (1224), als 20 anys va ingressar a l'orde dels Dominics. L'any següent es va traslladar a París per continuar els seus estudis. Del 1248 al 1252 va estudiar a Colònia, sent deixeble d' Albert Magne. Després de graduar-se a París l'any 1256, la seva activitat docent i investigadora es va repartir entre aquesta universitat i diversosllocs d'Itàlia. Des 1269-1272 desenvolupa una intensa tasca intel·lectual a París, assetjat i en contínua polèmica, tant amb els averroistes com amb els franciscans agustinistes. Va morir el març del 1274 quan anava camí de Lió per participar al Concili.
Entre les seves obres destaquen multitud de comentaris a obres d'Aristòtil, de Boeci i del Pseudo-Dionís; opuscles com el de l'ens i l'essència i,sobretot, la Suma Teològica i la Suma contra els Gentils. La seva filosofia a presidit i segueix presidint el pensament catòlic.


GUILLEM D'OCCAM:

Nascut en la darrera dècada del segle XIII, va ingressar molt jove a l'Ordre franciscana. Va estudiar a Oxford, on va ser Lector de la Bíblia i de les "Sentències" de Pere Llombard. Algunes doctrines seves van ser denunciades el 1323 a Avinyó, onva acudir el propi Occam l'any següent per defensar-se de l'acusació. El procés va durar diversos anys i no va arribar a concloure, potser perquè Occam va fugir d'Avinyó en 1328, unint-se als franciscans "espirituals" durant la seva interpretació de la pobresa evangèlica, que portava aparellada una crítica radical al Pontificat. Excomunicat aquest mateix any pel papa, Occam es va veure embolicaten la pugna entre l'Emperador i el Papa, prenent partit actiu per l'Emperador Luis de Baviera. Mort aquest en 1347, Occam va tractar de reconciliar-se novament amb l'Església, encara que no sabem si la reconciliació va arribar a produir-se formalment. Va morir dos anys més tard, l'any1349 a Munic.
A més dels seus escrits polèmics contra el Papa, Occam va escriure un nombre d'obres teològiques ifilosòfiques. Mereixen destacar-se el seu "Comentari a les Sentències" i la "Summa totius logicae".

TOMÁS MORO:

Nascut el 1478 a Londres, polític i humanista anglès. Procedent de la petita noblesa, va estudiar a la Universitat d'Oxford i va accedir a la cort anglesa en qualitat de jurista. La seva experiència com a advocat i jutge el va fer reflexionar sobre la injustícia del món, a la llumde la seva relació intel·lectual amb els humanistes del continent, com Erasme de Rotterdam. Des del 1504 va ser membre del Parlament, on es va fer notar per les seves postures audaces en contra de la tirania.
La seva obra més rellevant com a pensador polític va ser Utopia (París, 1516). En aquesta va criticar l'ordre polític, social i religiós establert, sota la fórmula d'imaginar com antítesi...