H.Del Arte

Fitxe
er noves obrres d’Històrria de l’art. P
PAU 2014

d 44
Pàgina 1 de

Victò
òria de Sam
motràcia
XA TÈCNICA
A
FITX
Títoll: Victòria de Samotràc
cia
Auto
or: S’atribue
eix a Pithóritos. Escola
a de Rodes.
Cron
nologia: 19
90 aC
Tipo
ologia: escu
ultura exempta
Mate
erial: marbrre
Mide
es: 245 cm.
Estill: Grec hel·llenístic
Loca
alització: Museu
M
del LouvreProc
cedència: Santuari
S
del Cabirs de Samotràcia
a.

CON
NTEXT
El na
aixement de
e la cultura i l’art grecs va tenir lloc entre els segles IX i VIII aC. després
de la
a crisi per l’enfonsam
ment de la ccivilització cretomicènica i la invvasió dels doris.
Aque
est període inicial es va
a caracteritzzar per la re
ecuperació del comerçç i la colonittzació
de te
erritoris a l’extremoccidental de
el Mediterra
ani. Al seglle VII el coontacte am
mb les
cultu
ures egípcia
a i mesopottàmica va p
provocar la formació de l’arquitecctura i l’escultura
gregues que va
an assentar les basess de l’art hel·lènic.
h
Segles més tard, la victòria
contrra els perse
es (guerres
s mèdiques,, 499-479aC
C.) va serv
vir per iniciaar un períod
de de
comp
pleta autono
omiacultura
al i artística
a que es va centrar en l’hegemoniia de l’Atenes de
Pèriccles.

Fitxer noves obres d’Història de l’art. PAU 2014

Pàgina 2 de 44

Aquesta hegemonia va entrar en conflicte amb les altres polis o ciutats - estat que va
ser l’inici de les guerres del Peloponès i la causa de la decadència econòmica de les
ciutats gregues. Aquesta situació va ser aprofitada durant el segleIV pels macedonis
que, sota el lideratge de Filip II i el seu fill Alexandre el Gran, van unificar totes les polis
gregues i van aconseguir el somni hel·lènic de conquerir els dominis de l’Imperi persa.
La mort sobtada d’Alexandre l’any 323aC. va fragmentar l’imperi macedoni en diversos
regnes, i la cultura grega es va traslladar cap a Orient, on van prosperar noves ciutats,
com Pèrgam oAlexandria. Malgrat la decadència política, la sòlida cultura grega va
servir de referència als regnes orientals, que van reflectir aquesta hel·lenització en les
seves creacions artístiques. La influència grega va arribar a l’últim terç del segle I aC.
quan Roma va aconseguir el domini del Mediterrani i va absorbir part de la cultura
grega seguint la màxima d’ Horaci: “Graecia capta ferumvictorem cepit”.
ANÀLISIS FORMAL
Va ser descoberta el 1863 pel cònsol francès Charles Champoiseau, un arqueòleg
afeccionat.
És una Niké o Victòria, representada com a una dona amb ales que acaba de posarse amb una empenta sobre la proa d’un vaixell. Encara manté les ales desplegades i
les seves robes s’arremolinen per causa del vent mariner. L’estàtua ha perdut el cap i
els braços. Vesteix un jitónmolt fi, transparent, lligat amb un nus sota el pit, que
pressiona la tela. Els infinits plecs d’aquesta vestimenta tan lleugera flueixen al voltant
del cos, s’enganxen al pit i al ventre, insinuen i realcen les seves belles formes
arrodonides. Descansa el pes sobre la cama dreta mentre l’esquerra va cap enrere, en
una suau i llarga ondulació.
Des d’un punt de vista frontal, la figura esrecargola i s’obre en les dues llargues
corbes de les ales. Vista lateralment, s’observa una gran línia diagonal que enllaçaria
des de la cama fins al cap, desgraciadament desaparegut. El dinamisme de la
composició es completa amb les múltiples i delicades corbes del vestit. El moviment
impetuós de la Niké s’expressa en els draps que s’agiten i volen, i en les ales
desplegades cap els costats ienrere. L’escultor ha volgut captar l’instant en què se
situa sobre l’embarcació.
La vestimenta lleugera, de “draps mullats”, adherits al cos, mig amaga les formes i les
carrega de sensualitat i misteri, dotant el cos de la Niké d’una bellesa molt seductora.
L’estàtua va embolicada en un fi mantell que s’adhereix al cos i deixa veure la seva
figura, amb les ales desplegades i en tensió. La...