H Espanya 5

TEMA 6
El sexenni democràtic (1868 - 1874)
El Sexenni revolucionari és el període comprès entre el destronament d'Isabel II, el setembre de 1868 i la restauració de la monarquia borbònica en 1874. Entre aquestes dues dates Espanya va viure el regnat de Amadeu de Savoia i l'experiència de la República.
1.LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ:
Durant el darrer període de regnat d'Isabel II, entre el 1863i el 1868, es van produir un seguit de crisis econòmiques i polítiques que mostraven, d'una banda, les deficiències del sistema liberal i, de l'altra, la feblesa de léconomia capitalista a Espanya.
Causes:
- Crisi econòmica, sobretot en ela àmbits financer i industrial, que va constituir la 1a gran crisi del sist. capitalista a nivell internacional, i va coincidir també amb una crisi desubsistències, tenguent repercussions importtants en les condicions de vida de les classes populars. Fracàs de la industrialització en algunes zones d'Espanya.
Recessió econòmica que afecta l'extensió del ferrocarril.
-La construcció de la xarxa ferroviària va comportar una gran inversió de capitals en la borsa, però el seu rendiment econòmic va ser menor del que s'esperava, el valor de les accions es vaenfonsar, juntament amb les cotitzacions del deute públic.
- L'economia és encara excessivament rural, crisi de substistència, escassetat de blat, pujada dels preus. La conseqüència a la ciutat va ser una onada d'atur
- Descontentament del poble, militars, intel · lectuals, polítics.
- Es forma una coalició entre progressistes i demòcrates: Pacte d'Ostende - 1866 (conspiració anti-borbònica).Ratificada a Brussel · les.

2. LA REVOLUCIÓ DE 1868:
Desenvolupament:
Aquest alçament va tenir lloc a Cadis el setembre de 1868 al comandament dels generals Francisco Serrano, Joan Prim i Topete. Els militars revoltats van difondre un manifest "Visca espanya amb honra" on exposaven les raons de l'aixecament. La participació popular va convertir el pronunciament en un moviment revolucionarique, amb el canvi polític, aspirava a profundes reformes socials.
Aviat la revolta es va generalitzar per Andalusia, on les tropes governamentals (de la reina) al comandament del general Pavia, van ser derrotades al pont d'Alcolea (Còrdova). La derrota va forçar a Isabel II a refugiar-se a França (exili).
El pronunciament es va consolidar gràcies a l'acció de Juntes locals i provincials.
Elpoder polític va ser exercit per la Junta Revolucionària de Madrid (coordina totes les altres), que va confiar elpoder el general Serrano i aquest es va afanyar a prendre mesures per estabilitzar la revolució. Per això constitueix un Govern Provisional.
D'entre les reivindicacions de les Juntes (locals i provincials) Serrano va aprovar el sufragi universal, la llibertat d'associació i reunió i lallibertat d'impremta (premsa). Però no va aprovar ni la supressió de les quintes ni la supressió de l'impost de consum.
El govern provisional no modifica el reclutament militar desbordat per l'inici de la Guerra Colonial a Cuba.
Hi ha una reforma monetària: s'estableix la pesseta com a nova unitat de compte.
Aquest Govern Provisional, liderat per Serrano, convoca les corts Constituents.
Sagastaés l'encarregat d'organitzar les eleccions per aquestes, en les quals es presenten dues coalicions:
- Una fundada per monàrquics democràtics (unionistes, demòcrates, progressistes).
- Una altra formada per republicans.
Guanyen els monàrquics.

2.1. LA CONSTITUCIÓ DE 1869 I LA REGÈNCIA
Inspirada en les precedents de 1812 i 1837, és considerada la primera constitució democràtica de la Històriad'Espanya, que establia un règim molt ampli de drets i llibertats. S'hi consoliden els principis del liberalisme democràtic defensats pels partits que van impulsar la Revolució al setembre de 1868.
Va ser promulgada l'1 de juliol de 1869.
Entre els seus 112 articles destaquen les següents característiques:
-Proclamació de la sobirania nacional en el fet que estableix sufragi universal.
-...