H. filosofia activitats d’autoformació

L1AM1 activitats d’autoformació
1.Caracteritzeu el pensament mític.
El mite és un relat memorable i tradicional que explica l’actuació exemplar de uns personatges extraordinaris (herois, deus) en un temps llunyà. Una narració que perdura en el temps, en la memòria col·lectiva, i que explica fets i situacions fantàstiques i que serveixen com a model d’exemple d’actuació caps els homes. Són fetsa semblança humana i actuen i senten igual que els homes però pertanyen a un temps passat, els orígens del món. Mediant l’ús d’aquest personatges, els filòsofs podien explicar fets naturals i de comportament humà, utilitzant narracions imaginatives i fabuloses a interrogants difícils d’explicar d’altra manera.
2.Diferencieu entre mite i explicació racional.
Com què el mite només podiajustificar fets d’origen sobrenaturals per poder explicar a la realitat que havien arribat, el pensament racional, en canvi, es centrava més en veure un món com una totalitat, buscant l’origen del món i les coses, substituint les solucions mitològiques per altres més verdaderes i acceptar la raó humana com l’únic instrument d’investigació i saber.
3.A què obeeix la classificació dels presocràtics enmonistes i pluralistes?
ELS MONISTES (Tales, Anaximandre, Anaxímedes) es van qüestionar les explicacions mitològiques, ja que les consideraven arbitràries i volien trobar explicacions més racionals a aquest fenòmens. Van passar del MITE al LOGOS, i per això, pensaven que sota el món canviant hi havia una realitat fixa i bàsica, un principi. Per a Tales era l’element aigua, font de la vida. PerAnaximandre era l’indeterminat, més abstracte. Per Anaxímedes era l’aire, el principi vital. El perquè d’aquesta visió es deu a l’afluència de noves corrents de pensament, de més contacte amb altres civilitzacions i menys traves dogmàtiques religioses.
Un altra corrent de pensament pel mateix interrogant sorgeix amb Pitàgores, ell volia cercar l’estructura del cosmos que no pas dels elements quel’integren. I per això, calia estudiar matemàtiques. Consideraven que el principi de les coses és el nombre. Sobre l’ànima defensen la immortalitat i la doctrina òrfica de la transmigració. Així com la música es pot reduir a proporcions numèriques i purifica l’ànima, l’harmonia còsmica depèn de les raons numèriques. Per tant, els nombres eren el principi que governava l’estructura del cosmos.
Heràclitd’Efes defensava la tesi en la concepció del món com un procés continu de canvis, un perpetu fluir de totes les coses, com el creixement humà i és aplicable a tot el món. Ell afirmava dinamisme i mobilitat universal, l’element de foc exemplificaria la seva tesi i que els altres elements contraris sempre estan en conflicte, i per això, deu haver una llei o principi que doni justícia.
Parmènidesd’Elea deia que hi ha immutabilitat radical de la realitat, segons ell, el que deia Heràclit, els canvis són només aparences sensorials i la raó esmena a negar-los. Prima el canvi de la veritat o via de la raó per sobre del camí de l’opinió o dels sentits.
Tot això canvia quan ELS PLURALISTES (Anaxàgores, Demòcrit, Empèdocles) abandonen les teories monistes i perquè consideren que no és possible,sense caure en la contradicció, explicar la pluralitat i el moviment a partir d’un principi únic. Volien explicar que amb la pluralitat només pot sorgir una pluralitat primera i original i fer una distinció entre element material i causa eficient.
Per Anaxàgores no existeixen quatre principis o elements sinó tants elements primigenis com tipus de coses. Que un o un altre predominin depenen d’unaforça (NOUS), ment o intel·lecte.
Per Demòcrit d’Abdera o Leucip de Milet (atomistes) consideraven que la realitat bàsica estava integrada per infinits objectes durs, indivisibles, eterns i inalterables, els àtoms. I que tot el món i nosaltres no seriem res sense aquest conglomerats d’àtoms. Les seves recombinacions són possibles al buit (l’espai que hi ha entre àtom i àtom).
Empèdocles...