I Si El Mapa Fos Erroni Anna Dot

http://www.a-desk.org/highlights/I-si-el-mapa-era-erroni-A-partir.html





CASCATENG
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)

ANNA DOT
Anna Dot va néixer un diumenge d’abril. És de Torelló però viu a Barcelona, on continua la formació artística que va començar a Vic. Treballa entre dos móns que no pot percebre per separat: el de la producció artística i el dela reflexió sobre els contextos artístics per mitjà de l’escriptura. Defensora de la bicicleta i aficionada al videoclip, és col·laboradora setmanal del blog musical Gent Normal, a més de cofundadora del col·lectiu Morir de Frío.
27 OCTUBRE 2014
I SI EL MAPA ERA ERRONI? A PARTIR DE MAPAMUNDISTAS 2014
ANNA DOT
SHARE
COMMENT
A la plaça Conde de Rodezno de Pamplona hi ha un edifici immens dedicat a“los caídos”. Pertanyia a l’Església fins que fa pocs anys va ser donat a l’Ajuntament de Pamplona, que va reaccionar fent, principalment, dues coses: convertir la nau central de l’edifici en una sala d’exposicions; i tapar la simbologia franquista que, segons m’han dit, hi ha a la façana amb uns plafons de la mateixa tonalitat que la pedra de la construcció. Aquí s’acull actualment l’exposició “Lasconsecuencias del mapa”, una part del programa MAPAMUNDISTAS 2014, comissariat per Alexandra Baurès i en la que participen els artistes Benoît Broisat, Amaia Gracia Azqueta, Mateo Mate, Kate McLean i Eriz Moreno Aranguren.
De la mateixa manera que jo no he vist els símbols franquistes de Conde de Rodezno, Broisat no ha vist mai la Place Franz Liszt, de París. Afirma que s’esforça en no passar-himai, en evitar veure-la. Des de fa un temps l’artista viu a la capital francesa, no pas gaire lluny d’aquesta plaça. Si de vegades es desplaça amb taxi o bus per la ciutat i sospita que passarà per aquest punt, Broisat ajup el cap, tanca els ulls. No l’ha vist mai però la recorda. Sap que hi ha una catedral, li consta que hi ha comerços, un pàrquing subterrani i habitatges. Des de 2001 també esrelaciona amb un gran nombre de veïns de la Place Franz Liszt. Són ells els que li descriuen el lloc, donant-li tota mena de detalls: des de la sensació de por que una veïna sent quan és de nit i la façana de la catedral s’il·lumina, fins a la forma de la plaça o el tipus d’arbres que s’hi troben. Amb aquesta informació l’artista treballa en maquetes, dibuixos i construccions digitals que corregeix,precisa i amplia segons allò que els veïns li expliquen.
Entenc que per a Broisat, la Place Franz Liszt és una realitat virtual: existeix com li han explicat, en té una imatge mental i fins i tot pot comentar algunes transformacions que ha patit aquest espai al llarg dels 13 anys que fa que hi treballa. Les descripcions textuals dels veïns i les maquetes i imatges de Broisat són el material quees mostra a l’exposició, fent que l’espectadora que tampoc coneix la Place Franz Liszt pugui fer-se una idea de com diuen que és, i compartir amb Broisat una realitat virtual. Crec que jo tampoc he vist mai aquesta plaça però ara també la recordo. La percepció d’aquesta realitat virtual esdevé una experiència col·lectiva. I què té d’interessant això? No és el mateix que succeeix quan llegim unanovel·la? O és que no ens trobem de sobte compartint una realitat virtual amb el conjunt d’altres lectors d’aquesta mateixa obra? Segurament sí i segurament se’ns poden acudir altres casos en els que aquest fet ocorre perquè forma part de la nostra quotidianitat. La qüestió problemàtica que entenc que el discurs comissarial introdueix aquí és, doncs, la relació d’aquest fenomen amb un element tancomplex com és el territori.
"Las consecuencias del mapa" sembla preguntar-se per la virtualitat del territori. El simple fet de plantejar aquesta possibilitat (és a dir: que existeixi una característica virtual del territori) suposa posar en quarantena alguns conceptes a partir dels quals construïm una noció de territori. En aquest sentit, el projecte de Broisat a la Place Franz Liszt apunta a...