J.F. Mira

 Joan F. Mira. Reflexió assagística sobre la nostra realitat contemporània.
Joan Francesc Mira (València, 1939) és escriptor, antropòleg, sociòleg i professor universitari. Com a assagista destaquen els treballs com Crítica de la nació pura (1985) premis Joan Fuster i Crítica Serra d'Or d'assaig o Sobre la nació dels valencians (1997), i la síntesi històrica: Els Borja: família i mite (2000).És autor de novel·les i reculls de contes: Viatge al final del fred (1984), Els treballs perduts (1989), Borja Papa (1996), novel·la que va rebre els premis Joan Crexells, el de la Crítica dels Escriptors Valencians i el premi Nacional de la Crítica de literatura catalana, i Quatre qüestions d'amor (1998), premi de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. L’any 2002 va guanyar el premiSant Jordi amb la novel·la Purgatori, que va merèixer també el premi de la Crítica.
Temes com el nacionalisme, la relació entre la cultura i el poder, la creació i l’evolució de les identitats i dels símbols que les conformen, la importància de les llengües per tal de crear “consciència col·lectiva”, i la possibilitat de manipular tots aquests elements en benefici d’interessos molt concrets,ocupen una part considerable dels treballs assagístics de Mira. L’eix genèric d’aquestes reflexions és la complicada qüestió de la identitat i totes les conseqüències que se’n deriven, especialment el seu ús polític.
El nostre autor s’hi ha dedicat des del compromís amb el seu país i la seua cultura. Mira vol ser un ciutadà i, en concret, un ciutadà valencià. La seua implicació cívica i políticaen la societat valenciana és coneguda i l’ha dut a presidir Acció Cultural del País Valencià (1992-1999), a crear i impulsar la plataforma Valencians pel Canvi o a ser candidat al Congrés dels Diputats pel Bloc Nacionalista Valencià, partit en el qual milita; res a veure doncs, amb un fred estudiós de laboratori o un savi de biblioteca.
Moltes de les reflexions de Mira estan avalades per fetsconcrets de l’experiència, la seua i també la de molts dels seus lectors. La reflexió sobre el cas valencià i també sobre el de la cultura i la nació catalanes en general és fonamental en l’obra del nostre autor —i, molt especialment en el llibre Sobre la nació dels valencians, explícitament dedicat a aquest tema—, però la majoria de les consideracions que Mira fa sobre, per exemple, laimportància dels símbols en la creació de les identitats nacionals o el paper de la llengua en el terreny del nacionalisme són vàlides per a qualsevol societat occidental. Com ell mateix ens recorda, tots vivim i ens identifiquem en i des d’una nació, i els mecanismes de funcionament i els elements de conflicte que afecten les nacions —totes— són molt semblants. Una de les grans virtuts de Mira és demostrar,sempre amb un punt de vista elegantment escèptic respecte a  les conviccions absolutes, que la problemàtica tan peculiar que valencians i catalans tenim al voltant de la nostra condició nacional no és tan diferent de la que pateixen molts altres pobles del món, fins i tot aquells que s’autoproclamen “normals” i que gaudeixen de tots els elements —banderes, fronteres, reconeixementinternacional...— que en principi els haurien d’assegurar una existència menys conflictiva.
Aquest és un dels valors més importants de la Crítica de la nació pura, un llibre decisiu en l’itinerari intel·lectual de l’autor, publicat l’any 1984 després d’haver guanyat el premi d’assaig Joan Fuster i recentment reeditat (2005). En la Crítica, Mira analitza la complicada i fonamental qüestió del nacionalisme desde la perspectiva que li dóna la seua intensa i completa formació com a antropòleg social. Aquesta perspectiva, és a dir, conèixer què fan en la pràctica moltes societats humanes, permet que el llibre escape del nivell purament teòric que ompli la majoria dels escrits sobre nacionalisme. Així, gràcies al seu gran bagatge, Mira ens descobreix que moltes de les convencions teòriques sobre el...