J.l. vives síntesi pobresa i intervenció social

GRADO DE TRABAJO SOCIAL
HISTORIA SOCIAL
Marina Sánchez Casanovas

MÒDUL 3. CAPITALISME I ESTAT MODERN: LA POBRESA COM AMENAÇA SOCIAL ( s.XV-XVII)

EL SOCORS DELS POBRES

1. Pobresa. Quina concepció de la Pobresa i la misèria te Vives?. Destaca’n alguna frase.

En Vives, per primera vegada, parla de la Pobresa com un fenomen que va més enllà de lo merament econòmic, és a dir queafecta a d’altres àmbits de la vida humana i es generadora de conductes desviades. Així ens parla de les persones “realment” o “suposadament” necessitades arribant a fer una nova ordenació amb tipologies de pobres i excepcions, estigmatitzant a les persones que es troben en aquesta situació.

Fa una persecució dels ociosos pobres i una dignificació del treball com a contribució divina: “Ocupados ydados al trabajo intensamente, se les cohíban los malos pensamientos y los afectos del alma desordenados, hijos de la ociosidad”

Ideològicament el que planteja es la dignificació de les persones mitjançant el treball (com va imposar nostre Senyor) “Que cada uno coma su pan adquirido por su trabajo”…. “y entre los pobres no haya algún ocioso el cúal por su edad, o por el estado de su salud puedatrabajar”, seguint amb la tradició cristiana, encara que es mostri en desacord amb la església catòlica te una visió evangelitzadora i rehabilitadora.

2. Sobre l’Acció Social:

2.1. Quina concepció de la caritat i l’assistència social?

Legitima la Beneficència en quan la responsabilitat dels rics argumentant que el be s’ha de fer voluntàriament com diu San Pablo “Cada uno decómo como destinó en su pecho, no con tristeza ni por coacción”.

Planteja, per primera vegada la “Responsabilitat Pública” donant poder a les organitzacions polítiques de la ciutat que tenen que mantenir el control, l’ordre i la higiene atorgant-les l’autoritat per organitzar l’almoina i a les institucions que fins ara la gestionaven.
Ressalta la importància de que els agents intervinguin fentprevenció, és a dir, evitant que es reprodueixi i els hi planteja la nova perspectiva de la rehabilitació, és a dir, no manteniment en la dependència sinó en una acció que permeti a les persones recuperar la dignitat mitjançant la educació, la cura i el treball.

Comença la professionalització de l’atenció en cada institució sigui mitjançant metges, mestres, farmacèutics, etc.. i els primerstreballadors socials

2.2. Quines son les principals mesures que proposa per fer front a aquest problema social?

Ratifica la mesura de mantenir un Cens de pobres i instaura les institucions de reclusió per aquells pobres més reactius al adoctrinament o tractament social i/o sanitari

* SALUT
* Dictàmens metges per assegurar-nos de l’estat de salut
* Expulsió dels indigentssans i forasters (enviar al seu lloc d’origen).
* S’ha de tenir, però, consideració amb els batejats en la sang de Crist enfront els “naturals” o “indígenes”.
* Hospitals diferenciats
* S’ensenyaran oficis a aquelles persones que tinguin bona salut i estiguin sense fer res (menys a aquells que hi siguin per dret, per sang, pels pares, o perquè van contribuir econòmicament per fer-lo)* Càstigs a qui es beneficiï amb els diners d’aquests establiments (sostracció dels beneficis i posar-los a treballar
* Les persones amb discapacitats també hauran d’estar actius. La peresa i la ganduleria i no els defectes físics son els que els hi fa dir que saben fer res.
* Es potenciarà la cura dels malalts de cos i ànima procurant que que tornin al seu equilibri natural o esmantinguin amb la màxima estabilitat, fent-li les suficients exploracions per determinar el seu mal i procurant el tractament i atenció adequades.
* Si no hi hagués suficients places en els hospitals pels captaires invàlids es crearien cases suficients per a la seva reclusió, contractant per ells un metge, un farmacèutic i criats/des.
* TREBALL
* Als Indigents se’ls ha d’instruir, si tenen...