K.fitzmaurice- meaning is breathing

Laura Riera
2on Intrepretació Text
Grup C
Veu 2

MEANING IS BREATHING (C. FITZMAURICE)

A partir de la lectura de l’article “Meaning is breathing” de C. Fitzmaurice he pogut extreure diverses conclusions sobre el meu treball a veu i establir punts en comú amb altres assignatures (així com en el meu dia a dia en general) que exposo a continuació:

-El concepte de la respiració: moltesvegades concebo la respiració com una cosa passiva i relaxant, de manera que a vegades si no és per mitjà de l’experiència pràctica em costa veure-la com quelcom actiu. Potser és per això que quan tremolo en les posicions de Fitzmaurice intento controlar la respiració per tal de calmar el descontrol. L’afirmació de l’autora que la veu és quelcom actiu i un impuls d’energia m’ha fet veure que és moltmillor portar la respiració a favor de l’impuls energètic que es busca i no tan sols fer-la servir per a relaxar-se i estar més obert (a vegades no miro les coses que tinc més a mà, com les expressions populars de “agafa aire” per tenir impuls o valor de fer alguna acció que resulta difícil).

-Tècnica al servei de l’expressió: tal com hem dit a moltes assignatures, és bo aprendre quanta méstècnica possible. La forma de respirar té molt a veure amb els usos i possibilitats de la veu d’un actor, de manera que el meu objectiu és tenir molt bones bases per sentir-me lliure amb allò que vull fer. Així, amb una bona tècnica hi podrem incorporar les necessitats respiratòries físiques d’un moment interpretatiu que sorgeixin a partir dels impulsos sense que això vulgui dir bloquejos o tensions.-Veu entesa com a acció: aquesta afirmació, que apareix de manera molt clara en el text, em porta a veure que la parla no és quelcom estàtic sinó dinàmic; les persones sempre tenim un moviment intern i una acció concreta que transmetem amb la paraula. L’any passat tenia molts problemes amb la sageta i el buscar què volia dir, mentre que aquest any noto una clara millora en aquest aspecte. Crecque això es deu a que ara entenc la importància d’enforcar el treball vers què vull provocar amb el que dic.

-Relaxació activa: l’important de la relaxació per a l’actor és que li afini l’instrument per tal de sortir a escena obert i disponible. Tot i això, encara hi ha alguns moments en que relaxar-me de manera activa ho associo a tensió, sobretot quan destensar els músculs no implica movimenti es fa estirats o asseguts (estic tant pendent de relaxar-me sense “adormir-me” que se’m produeix l’efecte contrari). Amb els tremolors no acostumo a estar gaire tensa a nivell abdominal, però si de cop m’agafa por o tinc sensació de descontrol, tenso inevitablement.

-Multiplicitat de possibilitats: cal buscar l’equilibri entre tècnica i expressió sent sempre conscients que hi ha mil matisosper explorar i que no hi ha una única i correcta manera de dir les coses. Sempre ens hem de deixar sorprendre per la veu, l’acte de la parla ha de ser improvisat i impulsiu, com fet per primer cop. Només així podem ser actors orgànics i estar oberts per rebre allò que ens passi. Malgrat aquestes afirmacions, sóc conscient que a vegades com a actriu m’autolimito a l’hora de dir un text, sobretot sino tinc un fort treball preparatori on pugui jugar el text, dir-lo de moltes maneres diferents i provar.
He tingut una grata sorpresa en el treball a cant i a repertori musical perquè m’ha permès explorar els aguts: no sabia que podia cantar notes tan amunt sense fer-me mal al coll i resulta que tot el que em calia era deixar-les passar al meu cap. Això em fa veure que a vegades el meu cos i jomateixa soc capaç de més del que em penso.

-La veu expressa idees i pensaments: l’article explica com, les persones que no tenen una tècnica bucal específicament treballada ni la utilitzen de forma concreta en el seu dia a dia (com és el cas d’actors i cantants) la fan servir com a mitjà d’expressió d’allò que pensen. Resulta curiós veure que a vegades, quants més capes sumes al treball de...