L'època del romànic

L’època del romànic

L’època del romànic

1. La cristiandat
Durant L'edat mitjana el cristianisme era la religió majoritària dels europeus i va ser un dels elements que va contribuir en gran manera a formar una civilització comuna. Per això, aquests territoris eren coneguts com a cristiandat. Lesglésia es trobava present a tots els països i regions d'Europa.
Entre els segles XI i XIII,l'Europa cristiana va anar ampliant les fronteres. Pel nord i per Test, els catòlics alemanys van cristia-nitzar pobles pagans germànics i eslaus, i el mateix van fer els ortodoxos bizantins amb els eslaus dels Balcans i Rússia. Pel sud, els regnes cristians de la península Ibèrica van anar conquerint territori musulmà.
L'església regulava la vida privada
Uesglésia intervenia en quasi tots elsaspectes de la vida. Els ritus més importants, des del bateig i el matrimoni fins a l'enterrament, els efectuaven els clergues i eren considerats esdeveniments de gran importància en la vida de les persones i celebrats per tota la comunitat.
Els cristians havien d'assistir a missa els diumenges i realitzar les oracions diàries, havien de dejunar per quaresma, confessar-se almenys una vegada l'anycombregar també una vegada l'any com a mínim, durant la Pasqua, i si era possible, pelegrinar als llocs sants. D'aquesta manera podien aconseguir la vida eterna.
Les campanes de les esglésies regulaven les tasques quotidianes i les hores de faena dels camperols. Fins i tot el calendari seguia les festes religioses i els anys es comptaven a partir del naixement de Crist.

L'església intervenia en lapolítica i la societat

L’església tenia un gran poder social i ecònomic, ja que gran part de les terres eren propietat dels monestirs i els bisbats. L’església cobrava rendes als serfs, com qualsevol senyor, però, a més a més, tots els camperols li havien de pagar el delme, que era la desena part de les collite.
Tenia també una gran influència política, ja que els papers intervenien en elsafers dels estats cristians.
L’església intervenia també en les guerres. Establia certs períodes, anomenats treves de Déu, en què estava prohibit lluitar, i també podia organitzar grans exèrcits disposats a combatre per motius religiosos, com va passar a les croades.

Drets humans
Les heretgies: els càtars

En l’edat mitjana, l’església i les autoritats vetlaven perquè ningú no propagaracreences contràries a l’oficial. Qualsevol desvació de la doctrina catòlica romana era considerada una heretgia.
Una de les heretgies més importants va se la dels càtars francesos o albaginesos, que defensaven l’existència de dos déus, un déu del bé i un altre del mal.
Al començament, l’església i el rei de França van intentar convéncer els càtars de forma pacífica perquè retornaren a l’ortodòxiacatòlica, però no ho van aconseguir. En l’any 1209 el pap Innocenci III va declarar una croada contra els càtars i es desencadenar una repressió terrible. En 1230 els albigesos havien sigut pràcticament exterminats.

Les croades
Del segle XI al Xlll tingueren lloc les croades, intervencions militars organitzades pel papa i els reis europeus per conquerir Terra Santa
als musulmans.
La primeracroada va ser entre 1096 i 1099. Després de l'ocupació de Jerusalem pels turcs( el papa Urbà li va cridar els cristians d'Occident per alliberar Terra Santa. Molts cavallers, impulsats per ia fe o per l'esperit aventurer, van partir cap aJerusaiemivan prendre la ciuta,Aques croadafou seguídade set més, encara que no van aconseguir ('objectiu de recuperar forma permanent Terra Santa. Les croadesafavoriren els contactes i l'a del comerç entre les dues vores del Medi Però també van tindré un costat negatiu, els enfrontaments van provocar matances de població, saquejos i destruccions.

2. Un art religiós
A partir del segle XI es va estendre per tota l'Europa occidental un nou estil artístic que rep el nom de romànic perquè ens recorda Part romà. Per primera vegada des de la caiguda de...