L'Òrgan Jurisdiccional. Composició i Funcionament De La Jurisdicció Ordinària

Tema 9: L'òrgan jurisdiccional. Composició i funcionament de la jurisdicció ordinària.



Introducció

El poder judicial a Espanya és el conjunt de Jutjats i Tribunals, formats respectivaments per jutges i magistrats, que tenen la potestat d'administrar justícia en el nom del Rei. Un òrgan jurisdiccional és aquell investit de potestat jurisdiccional (exerceix funcions jurisdiccionals, osigui que declara el dret al cas concret i de forma irrevocable). La primera norma a destacar és la CE, que establix la funció jurisdiccional de jutjar i fer executar el jutjat en exclusiva als jutges i tribunals. La LOPJ regula l'organització i el funcionament dels òrgans jurisdiccionals (poder judicial). Els principals òrgans jurisdiccionals a l’àmbit espanyol són:
1. Tribunal Suprem (TS): ésl’orgàn més superior de tots, excepte d’allò que es disposa en matèria constitucional. Està integrat per les sales civils, penals, contonciós-administratiu social i militar. Té seu a Madrid i potestat a tota Espanya.
2. Audiència Nacional: és un tribunal amb seu a madrid i també té potestat a tot l’Estat. S’encarrega dels casos d’especial gravetat i les seves decisions poden ser revocades pel TS.3. Tribunals Superiors de Justicia de les comunitats autònomes (TSJCA): són òrgans davant dels quals s’esgoten les successives instàncies processals de les causes iniciades en les respectives comunitats. Prenen el nom de la seva comunitat autònoma i tenen jurisdicció a tot el seu territori.
4. Audiències Provinciuals: són l’òrgan judicial superior de cada província i coneixen causes d’índolecivil i penal.





9.1 Composició: els jutges i els magistrats. Els jutges llecs
Els encarregats d'administrar justícia són els jutges i els magistrats.
Un jutge és l'autoritat pública que serveix en un Tribunal de Justícia. És la persona que resol una controvèrsia o que decideix el destí d'un imputat, tenint en compte les proves presentades en un judici. Són funcionaris públics, i escaracteritzen per la seva autonomia, encara que les seves resolucions es revisen, normalment, per els Tribunals Superiors, que poden confirmar-les, modificar-les o revocar-les.
Els magistrats són generalment els funcionaris que integren els tribunals superiors de justícia. En ocasions es denomina magistrat a tot aquell jutge que forma part d'un òrgan col•legiat o tribunal, fent esment a unrang superior dintre de la jerarquia. Com els jutges, han de ser independents (que no siguin influïts per altre poder) i imparcials (sense vinculació amb les parts pertanyents al cas).
Els Jutges llecs, són aquells que no tenen la llicenciatura en dret, i formen part del Jutjat de pau.


9.2 L'accés a la carrera judicial
La carrera jurisdiccional és el conjunt d'elemens articulats entre si,destinats a regular l'ingrés, l'ascens, l'especialitat i el règim laboral d'aquell qui exerceix una funció jurisdiccional. És cos únic de jutges i magistrats. L'accés a la carrera judicial es diferencia tenint en compte el tipus de jutge o magistrat.
- Els jutges de Pau no necessiten ser llicenciats en Dret, els nombra la Sala del Governs del Tribunal de Justícia de cada Comunitat Autónoma;però els proposa l'Ajuntament del municipi respectiu. Ocupen el seu càrrec durant quatre anys i poden ser reelegits indefinidament.
Pels que sí són llicenciats en dret hi ha tres categories per accedir a la carrera judicial: la oposició lliure, el concurs de mèrits i la designació discrecional del CGPJ:

1. Oposició lliure: el superar una oposició permet accedir a l'escola judicial (curstècnic i pràctic). Per a poder accedir a l'examen cal ser espanyol, major d'edat, llicenciat en dret, i no tenir cap causa d'incapacitat (no estar impedit física o psíquicament per a la funció jurisdiccional; no tenir antecedents penals i cal estar en el ple exercici dels drets civils). Aquestes oposicions consisteixen en uns exàmens que segueixen un temari i donen plaça a aquells que (tenint en...