l'abortament
Páginas: 25 (6131 palabras)
Publicado: 15 de mayo de 2013
1. INTRODUCCIÓ
1.1 Què es l’avortament?
1.2 Història de l’avortament
1.3 Tipologia d’avortament?
1.4 Mètodes de realització?
1.5 Lleis nacionals espanyoles?
2. LES CONSEQÜÈNCIES DE L’AVORTAMENT
2.1 Els efectes de l’avortament
3. L’AVORTAMENT DINS LA NOSTRA SOCIETAT
3.1 L’avortament a Europa
4. ARGUMENTS A FAVOR I EN CONTRA DE L’AVORTAMENT
3.1 Anàlisi ètic sobre l’avortamentprovocat
3.2 El problema
3.3 Arguments a favor de l’avortament
1. Introducció
1.1 Què es l’avortament?
L'avortament és la interrupció provocada del desenvolupament vital de l'embrió o el fetus, amb o sense assistència mèdica, i en qualsevol circumstància social o legal que es realitzi abans que la gestació hagi assolit les 20 setmanes. No obstant això per aefectes legals i en casos de malformacions greus el temps pot sobrepassar aquestes dates. La interrupció de l'embaràs, ja sigui natural o induïda, va seguida de l'expulsió del producte gestacional pel canal vaginal, i pot estar precedida per pèrdues de sang per la vagina.
1.2 Història de l’avortament
En l'antiguitat la realització d'avortaments era un mètode generalitzat per al control denatalitat. Després va ser restringit o prohibit per la majoria de les religions, però no es va considerar una acció il·legal fins al segle XIX. L'avortament es va prohibir per protegir a les dones d'intervencions quirúrgiques que, en aquella època, no estaven exemptes de risc; l'única situació en la qual estava permesa la seva pràctica era quan perillava la vida de la mare. En ocasions també espermetia l'avortament quan hi havia riscos per a la salut materna.
Durant el segle XX la legislació ha liberalitzat la interrupció d'embarassos no desitjats en diverses situacions mèdiques, socials o particulars. Els avortaments per voluntat expressa de la mare van ser legalitzats primer en la Rússia post-revolucionària de 1920; posteriorment es van permetre a Japó i en alguns països de l'Europa del'Est després de la II Guerra Mundial. A la fi de la dècada de 1960 la despenalització de l'avortament es va estendre a molts països. Les raons d'aquests canvis legals van ser de tres tipus:
1) d’infanticidi i la mortalitat materna associada a la pràctica d'avortaments il·legals.
2) la superpoblació mundial
3) l'auge del moviment feminista.
Cap a 1980, el 20% de la població mundial habitava enpaïsos on la legislació només permetia l'avortament en situacions de risc per a la vida de la mare. Un altre 40% de la població mundial residia en països en els quals l'avortament estava permès en certs suposats risc per a la salut materna, situacions de violació o incestos, presència d'alteracions congènites o genètiques en el fetus o en situacions socials especials (mares solteres o amb baixosingressos). Un altre 40% de la població mundial residia en països on l'avortament estava liberalitzat amb les úniques condicionants dels terminis legals per a la seva realització. El moviment de despenalització per a certs supòsits, ha seguit creixent des de llavors a tot el món i ha estat defensat en les conferències mundials sobre la dona, especialment en la de Pequín de 1995, encara que encarahi ha països que sobretot per raons religioses es veuen pressionats a mantenir legislacions restrictives i condemnatòries pel que fa a l'avortament.
1.3 Tipologia d’avortament
. Avortament espontani: Es considera avortament espontani a la pèrdua de la gestació abans de les 26 setmanes, quan el fetus no està encara en condicions de sobreviure amb garanties fora de l'úter matern. Unavortament espontani ocorre quan un embaràs acaba de manera abrupta. Un 8 i 15 per cent dels embarassos, segons les fonts, que es detecten acaben d'aquesta manera, encara que un nombre important i difícilment valorable passen desapercebuts. Existeixen moltes doctes opinions que diuen que inclús el 50 per cent dels embarassos poden considerar-se fracassats i acabar de forma espontània.
Causes d’aquest...
1.1 Què es l’avortament?
1.2 Història de l’avortament
1.3 Tipologia d’avortament?
1.4 Mètodes de realització?
1.5 Lleis nacionals espanyoles?
2. LES CONSEQÜÈNCIES DE L’AVORTAMENT
2.1 Els efectes de l’avortament
3. L’AVORTAMENT DINS LA NOSTRA SOCIETAT
3.1 L’avortament a Europa
4. ARGUMENTS A FAVOR I EN CONTRA DE L’AVORTAMENT
3.1 Anàlisi ètic sobre l’avortamentprovocat
3.2 El problema
3.3 Arguments a favor de l’avortament
1. Introducció
1.1 Què es l’avortament?
L'avortament és la interrupció provocada del desenvolupament vital de l'embrió o el fetus, amb o sense assistència mèdica, i en qualsevol circumstància social o legal que es realitzi abans que la gestació hagi assolit les 20 setmanes. No obstant això per aefectes legals i en casos de malformacions greus el temps pot sobrepassar aquestes dates. La interrupció de l'embaràs, ja sigui natural o induïda, va seguida de l'expulsió del producte gestacional pel canal vaginal, i pot estar precedida per pèrdues de sang per la vagina.
1.2 Història de l’avortament
En l'antiguitat la realització d'avortaments era un mètode generalitzat per al control denatalitat. Després va ser restringit o prohibit per la majoria de les religions, però no es va considerar una acció il·legal fins al segle XIX. L'avortament es va prohibir per protegir a les dones d'intervencions quirúrgiques que, en aquella època, no estaven exemptes de risc; l'única situació en la qual estava permesa la seva pràctica era quan perillava la vida de la mare. En ocasions també espermetia l'avortament quan hi havia riscos per a la salut materna.
Durant el segle XX la legislació ha liberalitzat la interrupció d'embarassos no desitjats en diverses situacions mèdiques, socials o particulars. Els avortaments per voluntat expressa de la mare van ser legalitzats primer en la Rússia post-revolucionària de 1920; posteriorment es van permetre a Japó i en alguns països de l'Europa del'Est després de la II Guerra Mundial. A la fi de la dècada de 1960 la despenalització de l'avortament es va estendre a molts països. Les raons d'aquests canvis legals van ser de tres tipus:
1) d’infanticidi i la mortalitat materna associada a la pràctica d'avortaments il·legals.
2) la superpoblació mundial
3) l'auge del moviment feminista.
Cap a 1980, el 20% de la població mundial habitava enpaïsos on la legislació només permetia l'avortament en situacions de risc per a la vida de la mare. Un altre 40% de la població mundial residia en països en els quals l'avortament estava permès en certs suposats risc per a la salut materna, situacions de violació o incestos, presència d'alteracions congènites o genètiques en el fetus o en situacions socials especials (mares solteres o amb baixosingressos). Un altre 40% de la població mundial residia en països on l'avortament estava liberalitzat amb les úniques condicionants dels terminis legals per a la seva realització. El moviment de despenalització per a certs supòsits, ha seguit creixent des de llavors a tot el món i ha estat defensat en les conferències mundials sobre la dona, especialment en la de Pequín de 1995, encara que encarahi ha països que sobretot per raons religioses es veuen pressionats a mantenir legislacions restrictives i condemnatòries pel que fa a l'avortament.
1.3 Tipologia d’avortament
. Avortament espontani: Es considera avortament espontani a la pèrdua de la gestació abans de les 26 setmanes, quan el fetus no està encara en condicions de sobreviure amb garanties fora de l'úter matern. Unavortament espontani ocorre quan un embaràs acaba de manera abrupta. Un 8 i 15 per cent dels embarassos, segons les fonts, que es detecten acaben d'aquesta manera, encara que un nombre important i difícilment valorable passen desapercebuts. Existeixen moltes doctes opinions que diuen que inclús el 50 per cent dels embarassos poden considerar-se fracassats i acabar de forma espontània.
Causes d’aquest...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.