L'accent

Unitat 1. Accentuació i dièresi
1.1 La síl·laba. Separació sil·làbica
La síl·laba és el conjunt de sons produït en una emissió fònica. Podem afirmar que en cada paraula hi ha tantes síl·labes com vocals. No obstant això, hi ha casos com ara reina, en què en una mateixa síl·laba trobem dues vocals que es pronuncien en un sol colp de veu: és el cas dels diftongs.

Segons el nombre desíl·labes, les paraules es poden classificar en:
1. monosíl·labes: solament tenen una síl·laba (casc, bosc, la, got).
2. polisíl·labes: quan en tenen més d’una i poden ser:
bisíl·labes: si tenen dues síl·labes (ca-sa, bes-coll, an-gle...)
trisíl·labes: si en tenen tres (ca-ra-gol, re-llot-ge...)
tetrasíl·labes: si en tenen quatre (ar-qui-tec-te, bi-ci-cle-ta...)

La separació sil·làbica de lesparaules, necessària a efectes prosòdics i ortogràfics, segueix les normes següents:

Se separen els nexes intervocàlics

rr: guer-ra, ter-ra
ss: ros-sa, pas-sar
sc: es-ce-na
ix: coi-xa, bai-xa
tj: plat-ja, jut-jat
tg: fet-ge, for-mat-ge
tz: dot-ze, set-ze
l·l: vil-la, il-lu-si-ó
tx: flet-xa, cot-xe
tl: vet-la, amet-la
tll: rat-lla, rot-llo
tm: set-ma-na, at-mos-fe-ra
tn: cot-na
mm:im-mens
nn: An-na, in-no-cent

No se separen els nexes intervocàlics
qu: per-què, pi-quet
gu: an-ti-gui-tat
ll: se-ge-llet, cab-de-llar
ny: pe-nya, se-nyal
ig: ba-teig
També se separen
- Els elements que formen un mot compost: ben-estar, mil-homes, bes-avi...

- Els nexes que porten h intercalada: al-ho-ra, in-hu-mà...






1.1.1 Els diftongs
Hi ha dos tipus de diftongs:

a)decreixent: la vocal dèbil, i i u, va darrere de la vocal sil·làbica; aquestes vocals funcionen com a semivocals;
b) creixent: la vocal u va precedida de les consonants g o q més la vocal; la u funciona com a semiconsonant.

Hi ha casos en què la vocal i o la u funcionen com a vertaderes consonants: quan la vocal dèbil va a principi de mot o entre vocals, i forma síl·laba amb la vocalsegüent. Vegeu aquests casos: iogurt, duia, uixer, meua...

Diftongs decreixents
AI mai, aire
AU cauré, pau
EI rei, reina, remei
EU hereu, veure

IU viu, estiu
OI almoina, boira
OU coure, remou
UI cuina, buit
UU duu, lluu

Diftongs creixents
qua quatre, Pasqua
GUA aigua, paraigua
QÜE qüestió
GÜE ungüent
QÜI obliqüitat
GÜI pingüí, lingüístic
QUO quota, quocient
GUO paraiguot1.1.2 Exercicis
1. Separeu en síl·labes les paraules següents:

progressiu, separació, accionar, llanterner, il·lusió, escena, remolatxa, panxa, massa, mòmia, córrer, passatge, muntanya, pitxer, lleig, setciències, guitarra, aquell, motle, excel·lent, papallona, orgue, reina, horitzó, lleó, missió, inexpert, caixa, bateig, guineu, comptagotes, fusteria, ratolí, accionar, lingüístic,escriure, mai, caça, pallissa, il·legal, peix, restriccions, substantiu, veïna, subhasta, coet, diccionari, senyora, assutzena, escorpí, benaventurat, síl·laba, xarxa, retaule, veig.

2. Indiqueu quines paraules contenen diftong i de quin tipus és:

Mot
Diftong creixent
Diftong decreixent
Sense diftong
I, Uconsonàntica
esquadra




pueril




roure




aneu




acciópou




llengua




moure




actuar




neu




pua




Alcoi




suor




llibreria




tia




espai




Gandia




remei




sensació




bresquilla




cua




subjuntiu




Joan




quadre




cultiu




joia




ciutat




figuera




mai




Xavier




arcaicitalià




cuir




Cocentaina




peuet




1.2 Vocalisme tònic i vocalisme àton
El sistema vocàlic del valencià diferencia entre vocals tòniques o fortes i vocals àtones o febles. Aquest sistema consta de set elements d’acord amb la distribució següent:

Vocals tòniques Vocals àtones

i u i u
e o e o
  a
a


Exemples: [a]: pa; []: cel; [e]: més;...