L'Activitat Física I L'Esport Per La Millora De L'Estat D'Ànim En La Vellesa

Activitat física i esport per la millora de l’estat d’ànim en l’envelliment

Nathalie cluyse
Daniel Malapeira Urbano
Lorena Milla Alvarez
Cristina Miralles Arias
Judith Tarracó Colom

Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport
4t de Psicologia
Psicologia del desenvolupament III: Psicogerontologia
1.

ABSTRACT
En aquest treball s’examinen els efectes del’activitat física i l’esport en l’estat d’ànim en la vellesa, a partir d’una mostra de 30 subjectes entre 65 i 85 anys, composta per un 83,3% de dones i un 16,7% d’homes, que em dividit en dos grups: per una banda tenim 1) Grup de persones que practiquen activitat física i esport de manera habitual (n=17); i per un altre el 2) Grup de subjectes amb hàbits sedentaris (n=13). El instrument d’avaluació del’estat d’ànim utilitzat ha estat l’Escala de Depressió Geriàtrica de Yesavage o Geriatric Depression Scale, GDS (Brink y Yesavage al 1982).(Falta la part de resultats)
In this work we examine the effects of physical activity and sport in the state of mind in old age, in a sample of 30 people between 65 and 85 years, made of 83,3% women and 16,7% of men, we have divided into two groups: first wegroup 1) People who exercise regularly (n=17); and secondly we have the group 2) people with sedentary hàbits (n=13). The instrument used to assess the state of mind has been the Geriatric Depression Scale, GDS (Brink y Yesavage, 1982). (Falta la part de resultats)
1. INTRODUCCIÓ
L’estudi de la vellesa suscita un gran interès en l’actualitat, donat el gran creixement que ha experimentat aquestgrup poblacional des de la transició demogràfica, etapa caracteritzada per les elevades tasses de natalitat i mortalitat, contràriament al que succeeix avui en dia que ambdues tasses son baixes (Melendez, Tomás y Navarro, 2009).
L’envelliment no és sinònim de malaltia ni conseqüència directe de la tristesa; però amb freqüència es considera dintre dels paràmetres normals el descens de l’estatd’ànim, una vegada la persona arriba a aquesta etapa de la vida. Quan una persona adulta es jubila per una banda sent que ha arribat a la vellesa i per un altre que ja no és útil de cara a la comunitat; ambdues situacions comporten un dol per a la persona.
Un dels principals problemes psicològics als quals es veu exposada la persona quan arriba a la vellesa és com adaptar-se a aquesta nova etapa de lavida; segons Minkowski es pot tenir un bon envelliment o contràriament un envelliment malaltís.
L’adaptació a la vellesa depèn tant de factors intrínsecs (circumstàncies biològiques i socials de l’envelliment), i factors extrínsecs (entorn ambiental). En la vellesa augmenta la sensació d’inseguretat per factors tan diversos com: les dificultats econòmiques, canvis en la forma de viure, canvis enl’entorn social, morts de familiars i amics i una menor autonomia tan a nivell psicològic com físic entre altres. Les dificultats d’adaptació als canvis que comporta la vellesa poden produir una davallada en l’estat d’ànim de les persones i provocar que es desenvolupi un trastorn depressiu.
La depressió és una malaltia de l’estat d’ànim, de l’afectivitat, en la qual una persona té sentiments detristesa, desmotivació i pèrdua de l’autoestima (Corbella i Sánchez 1998). La depressió pot constituir un problema important en les persones grans i la millor solució passaria per aconseguir una integració complerta de l’individu en la societat de manera que es pogués sentir útil i participar en activitats que li aportin una satisfacció personal.

Els estudis sobre els efectes de l’activitatfísica i l’esport en la vellesa, generalment s’han centrat en els beneficis a nivell fisiològic que tal activitat pot aportar. Darrerament les investigacions estan vessant sobre el paper que podria desenvolupar l’exercici físic en els aspectes més psicològics; especialment aquells més relacionats amb l’estat d’ànim (Dishman, 1994).
Estudis realitzats amb subjectes d’edat avançada, indiquen...