L'agricultura a espanya al s.xx
Durant el segle XIX, la utilització de noves tècniques agrícoles, com la rotació triennal i la introducció denous conreus, van permetre augmentar la producció agrària. A mesura que la indústria s'anava desenvolupant i les ciutats creixien, també va augmentar la demanda d'aliments, cosa que va afavorir alsagricultors ja que van pasar de produir aliments per a la seva subsistència, a comercialitzar els seus excedents al mercat.
b) Per què la immigració té tant de pes en les feines agrícoles? A quineszones? L'agricultura espanyola podria mantenir-se sense el seu treball?
Perquè la mecanització ha provocat la disminució del nombre de treballadors assalariats fixos i ha fet que augmentés la demanda detreballadors eventuals. La necessitat de mà d'obra eventual per a determinades feines de temporada, com la recol·lecció de taronges a la Comunitat Valenciana, la de la fruita a les comarques deLleida i de Girona, o de les maduixes a Huelva, es resolen amb la mà d'obra immigrant, la majoria femenina, que és contractada al país d'origen.
Seria molt difícil què l 'agricultura espanyola esmantenguessi sense el treball dels immigrants, perquè les feines eventuals tenen un nombre molt més alt de treballadors que de assalariats fixos, i sense el treball dels immigrants aquestes feines no espodrien realitzar de manera correcta.
c) Què assenyala la Política Agrària Comunitària (PAC) respecte a la ramaderia?
La Política Agrària Comunitària(PAC) assenyala que la ramaderia d'Espanya és el segonpaís de la Unió Europea en importància ramadera. Es tracta d'un sector tecnificat i molt relacionat amb la indústria transformadora. La ramaderia aporta a Espanya al voltant d'un 40% de la producciófinal agrària. L'explotació ramadera que es practica a Espanya combina sistemes de producció tradicional amb formes de producció intensiva que disposen de les tecnologies més avançades. Les...
Regístrate para leer el documento completo.