L'Ambició D'Aleix. Enric Valor

ENRIC VALOR. L'AMBICIÓ D'ALEIX

1. Enric Valor. Dades biogràfiques i bibliografia de l’autor ,

Enric Valor i Vives va nàixer a Castalla l'any 1911 i va morir a València el dia 13 de gener de l'any 2000. En el moment de ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat d'Alacant, Enric Valor i Vives, als seus 88 anys, podia ser considerat el patriarca viu de la filologia catalana al PaísValencià, Enric Valor va aglutinar en la seua persona el conreu de tres camps fonamentals per a la recuperació de la llengua i cultura pròpies: la gramàtica normativa, la rondallística i la novel•la. I en tots tres va excel•lir.
Així, Valor es va imposar com a deure l’àrida i no sempre agraïda tasca de resoldre els problemes, grans i petits, que es plantegen a diari els valencianoparlantspreocupats per la qualitat de la llengua. En les seus obres Millorem el llenguatge (1971, 1979) i Temes de correcció lingüística (1983, 1989) explica de manera clara i entenedora tot allò que cal fer per evitar les incorreccions lingüístiques que no sempre expliquen les gramàtiques. No obstant això i conscient de la necessitat d’oferir uns manuals utilíssims als valencians, Enric Valor va ser autor delCurso medio de gramática catalana referida especialmente al País Valenciano (1973 i, en versió catalana, 1977, 1979 i revisada el 1984) i La flexió verbal (1983, 1984, 1985 i dues edicions, 1986), dos punts de referència encara obligats en l’estudi i l’aprenentatge del valencià. Desplegada en la línia del policentrisme convergent, amb què Sanchis Guarner solia batejar la doctrina normativitzadora deFabra, l’obra gramatical de Valor, pel seu volum i la seua solvència, ha de ser considerada altament meritòria, sobretot si tenim em compte la seua formació autodidacta.
La vocació literària d’Enric Valor es materialitzà en la literaturització de les rondalles valencianes. En efecte, Valor transcendeix la mera funció compiladora i crea un món literari fascinant amb el triple objectiu de dotarles rondalles de contingut valencià, posar en joc un llenguatge altament expressiu i convertir-les en vertaderes peces literàries.
El Valor novel•lista de L’ambició d’Aleix (1960), Sense la terra promesa (1980), La idea de l’emigrant (1982), Temps de batuda (1982) i Enllà de l’horitzó (1991) tenen una sensibilitat exquisida en l’art de la descripció, des de móns no gaire allunyats. Valor hi abocales seues vivències jovenívoles sobre el capteniment i la destrucció d’una classe social, la dels terratinents rurals del Migjorn valencià, dins la més estricta fidelitat al realisme narratiu i amb una actitud de nostàlgia per la pèrdua d’un món i d’un paisatge incontaminats, indestriablement units al monolingüisme català.
Per aquests motius, Enric Valor comptà amb una sèrie de reconeixementsinstitucionals i acadèmics. Va ser nomenat doctor honoris causa per les universitats de València (1993), les Illes Balears (1998), la Universitat Jaume I de Castelló (1999), la d'Alacant (1999) i la Politècnica de València (1999). La Generalitat de Catalunya li va atorgar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1987) i la Creu de Sant Jordi (1993). Prèviament, havia obtingut el Premi SanchisGuarner (1983) i el Premi de les Lletres Valencianes (1985) de la Generalitat Valenciana. Entre altres homenatges a la figura del doctorand, destaquem la institucionalització del Premi Enric Valor de la Diputació d’Alacant a la millor novel•la en valencià i la publicació del monogràfic Enric Valor.


2. Argument de l’obra.
Aleix, protagonista d’aquesta història, naix a un poble de laMarina Baixa anomenat Callosa d’en Sarrià. És fill d’un home nascut a la costa i d’una mare nascuda a la muntanya, no obstant, Aleix desde sempre somia amb les muntanyes. Quan Aleix ja te una certa edat, el seu pare mor, aleshores sa mare li confia a don Macià que administre les terres de la família. Pauleta que és l’esposa de don Macià, s’ha casat sent massa jove per a ell. Al principi...