l'Antic règim

La crisi de l'antic regim (1808-1833)
La guerra del francès (1808-1814)
El rei Carles IV accedí al tro espanyol l'any 1788, i immediatament es veié desbordat per la complexa situació creada per la revolució francesa 1789. la por a l'expansió revolucionaria congela totes les reformes iniciades durant el regnat de Carles III y decanta del govern als vells ministres il·lustrats, Jovellanos yFloridablanca. El nou monarca declara la guerra a França fent coalició amb altres monarquies absolutistes europees 1793-1795. a causa del protagonisme de les classes populars en la revolució francesa, el caràcter radical de moltes de les seves reformes i per la mort de Lluís XVI el 1793 a la guillotina.
La guerra acaba amb una derrota total de les tropes espanyoles. A partir d'aquest moments, i ambl'arribada al poder de Napoleó Bonaparte 1799, la política espanyola, conduïda pel nou primer ministre, Manuel Godoy, vacil·la front el temor a França i l'intent de pactar per evitar l'enfrontament amb el poderós exercit napoleònic.
El motí d'Aranjuez.
En 1792, Carles VI confia el poder a un jove militar, Manuel Godoy, d'origen plebeu. Godoy aborda una sèrie de reformes interiors: Intents dedesamortització Reducció de l'activitat i poder de la inquisició. Promoció de les societats econòmiques d'amics del país. Protecció d'artistes i intel·lectuals, etc.
En la política exterior s'alia amb França, y firmà varis pactes amb Napoleó. Espanya es convertí en aliada de França y s'enfronta a Anglaterra. En la batalla marítima de Trafalgar (1805) perd tota la flota desprès que l'almirallNelson destrosses l'armada francoespanyola. En 1807, Napoleó obté el consentiment del rei Carles VI per a que el seu exercit atravesses Espanya per atacar Portugal, aliada d'Anglaterra, a canvi d'un futur repartiment de Portugal entre França, espanya y un principal per a Godoy (tractat de Fontainebleau).
El 18 de març de 1808 explota un motí a Aranjuez. El motí, era dirigit pels nobles i el clergat,perseguia la destitució de Godoy i l'abdicació de Carles VI per posar fi a la influencia de Godoy.
La monarquia de José Bonaparte.
Els amotinats aconseguirán els seus objectius, i posaren en evidencia una crisi en la monarquia espanyola. Carles VI escriurà a Napoleó per a recuperar el tro. L'emperador decideix envair espanya, ocupar el tro i annexionar el país a l'imperi.
Carles VI i Ferran VIIforen cridats per Napoleó a Baiona (França) en la que ells renuncien al tro y Napoleó nomena a Josep Bonaparte rei d'espanya. Per a ratificar-lo i anunciar les seves intencions de futur, convocà en juny, corts de Baiona, per atorgar una constitució al país.
Amb el suport escàs i la incomprensió total, j. Bonaparte intenta una sèrie de reformes per a rompre amb l'antic regim:
Desamortitzà unapart de les terres de l'església.
Desvincula els mayorazgos i les terres de mans mortes.
Legisla la fi del regim senyorial.
L'estatut de Baiona reconeixia la igualtat dels espanyols davant la llei, els impostor i l'accés als càrrecs públics. Finalment es suprimí la inquisició i s'inicia la reforma de l'administració.
La resistència popular.
El 2 de maig el poble de Madrid s'alça contra lapresencia francesa. A pesar de que foren reprimides per les tropes manades pel general Murat, el seu exemple s'escampa per tot el país i la població s'alça contra l'invasor. Davant la sorpresa dels francesos, un moviment de resistència popular frenà l'avanç de les tropes imperials.
La població reclama la defensa contra la invasió francesa i sorgiren les juntes d'armament i defensa, que reaccionendavant del desconcert de les classes privilegiades, incapaces d'organitzar el país front el buit de poder creat per a la renuncia de les monarquies en Baiona. Les juntes tenen que ser locals i expressaven la forma d'organització del moviment popular. S'organitzaren juntes en l'àmbit provincial que reclamaren l'acció de les autoritats i forçaren la reunió d'una junta central que coordini l'acció...