L'antrop'oleg innocent
Páginas: 7 (1565 palabras)
Publicado: 21 de febrero de 2011
L’ANTROPÒLEG INNOCENT
El llibre que he llegit es diu “l’antropòleg innocent”, escrit per Nigel Barley. El títol original és “The innocent anthropologist. Notes from a Mud Hud”, i la primera edició és de l’any 1983.
La portada és blanca, amb una fotografia en blanc i negre de dos natius africans amb una estora al cap i que estan cotemplant un quadre d’una reina. A lacontraportada hi ha un xicotet resum del llibre i una resenya sobre l’autor en tonalitat taronja.
Aquest llibre té 238 pàgines, està en format de butxaca i la primera edició catalana va ser publicada l’any 2004 a edicions 62. En aquest Segell la primera edició és de l’any 2009 i es va encarregar de la traducció Dolors Udina Abello.
[pic]
El llibre es divideix en 13 capítols ambtítols, que resumiré una mica més endavant.
El títol del llibre és suggerent, i té molt a veure amb el contingut. Pareix que és autobiogràfic, doncs ens conta el primer viatge d’un antropòleg (Nigel Barley) a l’Àfrica, i totes les vicissituds per les quals passa per la seua inexperiència.
Per ser un tema tan espés, la veritat és que el llibre és prou agradable de llegir, amb unllenguatge de vegades complicat però amb certa complicitat amb el lector. Té parts molt gracioses si podem arribar a ficar-nos en la pell de l’autor.
Com ja he dit abans, el llibre es divideix en 13 capítols que passe a resumir:
-1 Les raons:
Dona la seua particular justificació al voltant del treball de camp que realitzen els antropòlegs, amb raonaments del tipus: “Primers’assumeix que si ets bon estudiant, seràs bon investigador, si ets bon investigant, seràs bo ensenyant, si ets bo ensenyant, voldràs fer treball de camp. (Pàg 7 línies 10, 11 i 12)
-2 Els preparatius:
Comença parlant de les dificultats burocràtiques de viatjar a un país com Camerun, per acabar parlant de les recomanacions que va rebre per al seu viatge:”Em va fer la impressió quedemanar un visat era una cosa estranya i poc habitual”.(Pàg 16 línies 27 i 28).
-3 Cap a les muntanyes:
Fa una còmica descripció de la gent, el paissatge i les coses que es troba de camí al poble dels dowayos:”Els taxis són camionetas Toyota o Saviem amb capacitat per transportar de dotze a vint persones, i els propietaris miren d’encabar-ne de trenta a cinquanta”.(Pàg 27 línies 5,6 i 7).-4 Honi Soit Qui Malinowski:
Escriu sobre les missions i l’ajuda que donen als investigadors occidentals:”Per al investigador de camp, cansat i famèlic, allò era com una cova d’Aladí plena de productes importants a preus reduïts”.(Pàg 33 línies 6,7 i 9)
Torna a parlar de la burocràcia, els pagaments i fa una xicoteta descripció del seu destí.
-5 Porteu-me al vostre cap:El personatge deu tornar a Garona per a continuar “barallant-se”amb els buròcrates per obtindre les autoritzacions necessàries.
-6 El cel és clar per a tu:
En aquest capítol, l’autor escriu entre altres coses dels fonaments de la llengua dels africans i dels dowayos:”Els africans solen parlar habitualmente dues o tres llengües, però la majoria no tenen cap experiènciad’aprenentatge fora de la vida social. La idea d’enumerar totes les formes, temps i modes d’un verb, de veure’n el sistema general, els és totalment aliena”.(Pàg 64 línies 34,35,36).”És una llengua tonal, és a dir, el to en què es diu una paraula afecta al significat”.(Pàg 65 línies 6,7 i 8).Fa referència a les collites de mill i la cervesa de mill que tornaran a aparèixer al llarg de la lectura.
-7Oh Camerun, bressol dels postres pares:
Fa una excursió a la Vall de Palmeres de Borassa, al festival.
Comença escrivint de les seues escapades del divendres, on coneix uns quants mestres, per continuar parlant de les costums sexuals dels dowayos i les relacions de parella:”Els Dowayos són sexualment actius des d’una edat relativament jove”(pàg 92, línies 15 i 16).
-8...
El llibre que he llegit es diu “l’antropòleg innocent”, escrit per Nigel Barley. El títol original és “The innocent anthropologist. Notes from a Mud Hud”, i la primera edició és de l’any 1983.
La portada és blanca, amb una fotografia en blanc i negre de dos natius africans amb una estora al cap i que estan cotemplant un quadre d’una reina. A lacontraportada hi ha un xicotet resum del llibre i una resenya sobre l’autor en tonalitat taronja.
Aquest llibre té 238 pàgines, està en format de butxaca i la primera edició catalana va ser publicada l’any 2004 a edicions 62. En aquest Segell la primera edició és de l’any 2009 i es va encarregar de la traducció Dolors Udina Abello.
[pic]
El llibre es divideix en 13 capítols ambtítols, que resumiré una mica més endavant.
El títol del llibre és suggerent, i té molt a veure amb el contingut. Pareix que és autobiogràfic, doncs ens conta el primer viatge d’un antropòleg (Nigel Barley) a l’Àfrica, i totes les vicissituds per les quals passa per la seua inexperiència.
Per ser un tema tan espés, la veritat és que el llibre és prou agradable de llegir, amb unllenguatge de vegades complicat però amb certa complicitat amb el lector. Té parts molt gracioses si podem arribar a ficar-nos en la pell de l’autor.
Com ja he dit abans, el llibre es divideix en 13 capítols que passe a resumir:
-1 Les raons:
Dona la seua particular justificació al voltant del treball de camp que realitzen els antropòlegs, amb raonaments del tipus: “Primers’assumeix que si ets bon estudiant, seràs bon investigador, si ets bon investigant, seràs bo ensenyant, si ets bo ensenyant, voldràs fer treball de camp. (Pàg 7 línies 10, 11 i 12)
-2 Els preparatius:
Comença parlant de les dificultats burocràtiques de viatjar a un país com Camerun, per acabar parlant de les recomanacions que va rebre per al seu viatge:”Em va fer la impressió quedemanar un visat era una cosa estranya i poc habitual”.(Pàg 16 línies 27 i 28).
-3 Cap a les muntanyes:
Fa una còmica descripció de la gent, el paissatge i les coses que es troba de camí al poble dels dowayos:”Els taxis són camionetas Toyota o Saviem amb capacitat per transportar de dotze a vint persones, i els propietaris miren d’encabar-ne de trenta a cinquanta”.(Pàg 27 línies 5,6 i 7).-4 Honi Soit Qui Malinowski:
Escriu sobre les missions i l’ajuda que donen als investigadors occidentals:”Per al investigador de camp, cansat i famèlic, allò era com una cova d’Aladí plena de productes importants a preus reduïts”.(Pàg 33 línies 6,7 i 9)
Torna a parlar de la burocràcia, els pagaments i fa una xicoteta descripció del seu destí.
-5 Porteu-me al vostre cap:El personatge deu tornar a Garona per a continuar “barallant-se”amb els buròcrates per obtindre les autoritzacions necessàries.
-6 El cel és clar per a tu:
En aquest capítol, l’autor escriu entre altres coses dels fonaments de la llengua dels africans i dels dowayos:”Els africans solen parlar habitualmente dues o tres llengües, però la majoria no tenen cap experiènciad’aprenentatge fora de la vida social. La idea d’enumerar totes les formes, temps i modes d’un verb, de veure’n el sistema general, els és totalment aliena”.(Pàg 64 línies 34,35,36).”És una llengua tonal, és a dir, el to en què es diu una paraula afecta al significat”.(Pàg 65 línies 6,7 i 8).Fa referència a les collites de mill i la cervesa de mill que tornaran a aparèixer al llarg de la lectura.
-7Oh Camerun, bressol dels postres pares:
Fa una excursió a la Vall de Palmeres de Borassa, al festival.
Comença escrivint de les seues escapades del divendres, on coneix uns quants mestres, per continuar parlant de les costums sexuals dels dowayos i les relacions de parella:”Els Dowayos són sexualment actius des d’una edat relativament jove”(pàg 92, línies 15 i 16).
-8...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.