L'aparell digestiu

L’aparell digestiu
Està format per un conjunt d'òrgans la funció principal dels quals és la transformació dels aliments en substàncies absorbibles i l'eliminació de les restes que no ho són. Aquests són: boca, esòfag, estómac, intestí o budell prim, intestí o budell gros i recte.
Estructuralment està constituït per un tub irregular, obert per ambdós extrems, amb una longitud (en l'adult) de9m. i que s'estén des de la boca fins a l'anus. Té una sèrie d'òrgans annexos com el fetge, el pàncrees i les glàndules salivals.
Histològicament, està constituït per quatre capes, que presenten lleugeres modificacions al llarg del tub digestiu. Són:
Mucosa, formada per epiteli, diferent segons les zones, amb funcions de secreció i absorció.
Submucosa: formada per teixit conjuntiu, vasos inervis. Entre aquestes dues capes trobem la muscularis mucosa que és un teixit muscular llis que es disposa de forma circular.
Muscular: formada per dues o tres capes de teixit muscular, responsables dels moviments peristàltics
Adventicia o serosa, constituïda per teixit conjuntiu lax o peritoneu segons les zones.
A més presenta uns plexes nerviosos, el de Auerbach i el de Meissner.
Boca
Cavitatoral. Constitueix l’entrada del tub digestiu i també del sistema respiratori. Té la funció d’acceptació de l’aliment (a través del sentit del gust, que fa rebutjar l’aliment en males condicions). Té la funció de masticació i d’insalivació (barrejar l’aliment amb la saliva), i finalment la deglució. Diferenciem:
1. Vestíbul: limitat al davant pels llavis i les galtes i posteriorment per lesarcades dentàries.
2. Cavitat bucal: recoberta per mucosa. Limitada anteriorment per les dents i les genives i posteriorment per la faringe. El cel de la boca és el paladar, forma el sostre de la boca i la separa de la cavitat nassal. La seva part anterior descansa sobre l’os i s’anomena paladar dur, i la seva par posterior és el paladar tou o vel del paladar.
Quan es produeix la deglució, el vel delpaladar puja i tanca el conducte de les foses nassals amb l’esòfag per evitar que sòlids i líquids surtin pel nas.
El sòl de la boca el formen:
Llengua
És l’òrgan muscular més complex del cos, per que posseeix moviments molt refinats que permeten produir el llenguatge (ens permet parlar).
A la llengua es diferencien certes zones que tenen papil·les gustatives (que són receptors nerviosos)que capten els 4 gustos bàsics: dolç, salat, àcid i amarg, i que condueixen aquesta informació pel sistema nerviós fins arribar a l’escorça cerebral per fer-se conscients. Aquestes sensacions es combinen amb les que es reben de la mucosa olfactiva per donar lloc al que s’anomena sabor.
Tot això té un paper important en l’acceptació dels aliments.
Una base muscular esquelètica que intervé en ladeglució dels aliments
Peces dentàries
Es troben distribuïdes en dues arcades, sent la superior més àmplia de manera que es tanca al voltant de la inferior. Les dents es troben implantades als maxil·lars, en uns orificis anomenats alvèols.
Morfologia i estructura de les peces dentàries
Part visible o corona, part a l’interior de l’alvèol, arrel i zona intermèdia o coll.
Dentina: És un materialconsistent que forma la major part de la peça, es troba recobert d’una substància especialment dura i resistent que s’anomena esmalt, que es troba a la zona de la corona. A la zona de l’arrel la dentina es troba recoberta pel ciment i el lligament periodontal que manté la peça sòlidament fixada al interior de l’alvèol.
Polpa dentària: És la cavitat interior que conté vasos sanguinis per irrigarla dentina així com terminacions nervioses.
Classificació de les peces dentàries i dentició primària i permanent.
Incisius: Són dents planes amb forma de ganivet que tenen la funció de tallar o rossegar.
Canins: Són dents còniques i la seva funció és punxar i esquinçar.
Molars: Són peces planes que tenen la funció d’aixafar i triturar.
Existeixen dos denticions:
La dentició primària...