L'arquitecte i l'emperador d'arabia

L’ARQUITECTE I L’EMPERADOR D’ARÀBIA

Personatges:
Al-lksir, l’emperador d’Aràbia
Iskandar, l’arquitecte
Zoz, endevino
Dalhabad, poeta
Hassib, ajudant d’en Zoz i d’en Dalhabad
Khaled, tercer visir i intendent general de l’obra

Al-lksir, rei del d’Aràbia de mitjana edat, amb 14 esposes, no podia tenir fills, era amant de les arts i volia construir un gran Jardí Monumental per això vol elmillor arquitecte que es Iskandar, de mitjana edat, havia fet obres admirables, aconseguir la bellesa amb tota classe de formes i materials, mestre en arts i tècniques, l’hidràulica, la botànica, la zoologia, l’orfebreria, l’escultura.
L’Iskandar arriba al palau vestit amb una túnica senzilla de pell de cabra, el rei li pregunta perquè vesteix així i ell li diu que el diners que ha guanyat sonper viatjar i conèixer temples i jardins antics, aquest coneixements son l’única riquesa que ha acumulat.
El rei li diu que vol que construeixi un jardí prodigiós en el que els sentits volin i la fantasia sigui exalçada. Tindrà una gran recompensa econòmica , l’arquitecte li diu que quan l’obra s’hagi acabat que li doni lo que cregui convenient.
Es va instal·là al palau, va fer el plans,esbossos, va inspeccionar els terrenys, va fer proves hidràuliques, etc…Cada nit després de sopar es prenia una infusió de 14 herbes de la conca baixa del Nil i aconseguia que els seus somnis fossin del jardí i quan es despertava dibuixava i escrivia les coses belles que havia somiat.
Tenia una vida aïllada i solitari que respectava l’emperador i també respectava que no li deixes veure el projecte.Quan van passar 7 mesos li va presentar el projecte al Rei, constava de 400 plecs, no mes quedava pendent decidir que posar al centre del parc , van quedar que l’obra no duraria mes de cinc anys.
Iskandar va començar l’obra buidant la conca de fang, van foradar la roca i localitzar les fonts subterrànies, van iniciar el sistema de sínies i conduccions hidràuliques, van preparar aqüeductes i cansper l’aigua dels estanys i sèquies del parc.
A la setmana 50 de treball quan posaven el fonaments del primers pavellons va arribar un ancià cec que es deia Zoz, era endeví i donava consells, va visitar a l’Iskandar , li diu que la sort amaga de vegades la desgracia i que ha rebut un encàrrec que excedeix allò que es humà, per en Iskandar l’art i la pròpia vida es el mateix, en Zoz li diu que laseva consigna pot ser un dia funesta. Li pregunta a en Zoz quan acabarà el jardí Monumental i li diu que 4 anys i cent dies, segons els càlculs de l’arquitecte son 3 anys i cent dies, en Zoz li diu que en el seus càlculs no hi ha elements imprevists i que te por per ell, que quan arribi aquell dia salvi si pot allò que hi ha en ell de més valuós.
L’emperador fa portar a en Zoz, li pregunta perl’arquitecte, les paraules que li ha dit, ell li diu que es un endeví i que es un do que no es compra, que no coneix a l’Iskandar per dins i que no sap com reaccionarà quan comenci la tragèdia, l’emperador li diu que ha conspirat contra ell i que morirà, en Zoz li diu que sabia que moriria després de conèixer a algun que serà recordat durant segles i aquest Home es l’iskandar.
En Zoz va morir al’alba.
L’arquitecte va continuar treballant com sempre, preparen fonaments per les muralles de marbre, la xarxa Hidráulica fen proves de circulació d’aigües, implantació dels arbres més grans, a la obra treballaven 1.500 homes.
En Hassib que era l’acompanyant d’en Zoz marxa i en el camí es trobà amb Dalhabad el poeta de Síria i amic d’en Zoz, el noi l’explica tot el que havia passat, aquest li proposaque l’acompanyi amb el seu camí i aquest accepta.

Van passar 4 anys, l’Iskandar va ser present a tots els fronts del treball, van venir homes de terres llunyanes, arquitectes ajudants, jardiners, floricultors peses, preparador d’aus,pintors, etc.. arbres gegants, arbusts, aus, ocells, salamandres, llangardaixos, flors, etc….300 pavellons i templets fets de materials nobilíssims i...