L'Arquitectura Dels Segles Xix I Xx

El s.XIX és una època de canvis ràpids i transcendentals. Les revolucions burgeses iniciades a França i Amèrica del Nord signifiquen el final de l'absolutisme monàrquic i el reconeixement polític del'hegemonia de la nova classe social. Els moviments nacionalistes donen lloc al naixement de nous estats(Bèlgica, Grècia, Itàlia, Alemanya). Liberalisme i Romanticisme són manifestacions diferentsd'un esperit que exalta la llibertat de la persona. Europa completa el domini del món amb la gran expansió colonial sobre Àfrica i Àsia i la creació de grans imperis.
El fet més transcendental és, laRevolució Industrial(finals s.XVIII). La industrialització representa un augment enorme de la producció de mercaderies i de les transaccions comercials; fa possible, a més, la revolució detransports(s.XIX), la generalització de l'ús de nous materials com el ferro i noves fonts d'energia com el carbó o el vapor.
La industrialització té unes conseqüències socials importants: és paral·lela a uncreixement de la població europea sense precedents; suposa l'aparició d'una nova classe social, el proletariat; i es produeix un procés de concentració demogràfica a les ciutats. Les idees socialistespropugnen canvis radicals i millora de les condicions de vida del proletariat i són la base de plantejaments d'urbanisme utòpic per a les comunitats obreres.
Podem parlar de tres tendències enl'arquitectura del s.XIX:
1. Una tendència historicista i eclèctica* que comença amb el Neoclassicisme i seguix amb els estils històrics(Neogòtic*, Neoromànic*) i amb els estils basats en les influènciesexòtiques(índies, islàmiques).
*L'historicisme en arquitectura fou un moviment desenvolupat al segle XIX que pretenia recuperar l'arquitectura de temps passats. Es tractava d'imitar estils arquitectònicsd'altres èpoques incorporant algunes característiques culturals d'aquell segle, mentre que l'arquitectura eclèctica es dedicava a barrejar estils per a donar forma a quelcom de nou.
*Basat en la...