l'atles furtiu

1.− Explica com es vivia als calls jueus de Mallorca i de Barcelona i com era la convivència entre ells
mateixos i amb els cristians a partir de la informació que es desprén de la novel·la.
El call era on vivien els jueus dins de la ciutat. Estaven tots junts i controlats pels cristians. Per les nits
tancaven les entrades, tot i que havien dos com a molt. Eren el braç econòmic de la cort. Elsjueus tenien
moltes riqueses materials des de sempre.
Al Call de Mallorca, els jueus havien de portar una roda vermella al pit, que tots ells portaven amb resignació.
La vida en el Call estava plena d'enveges. La família d'en Cresques, per la seva condició afavorida per la cort
de Barcelona, eren molt coneguts i molt envejats. Tots els jueus s'ajudaven entre si, es veu quant en temps de
famels que tenien menjar repartien d'acord amb l'aljama menjar per sobreviure. El que no toleraven era que
un dels seus li donés l'esquena a la religió. Per això, els rumors eren molt perillosos, perquè tot el Call es
podia posar en contre teu.
Un clar exemple de la intolerància és durant la boda de Jafudà. Van assitir convidats més cristians que jueus, i
això pertubà molt la seva imatge. A partird'aquí serà acusat de no comportar−se com un veritable jueu, però
ell té les coses molt clares i no fa cas, viu la seva vida. A més té el recolçament de cristians, reis i d'altres
personatges importants.
La convivència entre els cristians anava bé quant havia bon temps. En el moment que havien temps no tan
bons, els cristians donaven les culpes als jueus i feien saquejades.
Allà dins estavencontrolats, o més bé dit, coordinats pel l'aljama. Era com una mena de consell que prenien
decisions sobre la vida del Call, com per exemple, el moment que hi ha les pestes i no hi ha molt menjar.
L'aljama canalitza tots els menjars.
Els cristians eren mal vistos al Call. El fet de ser de diferent religió, portava als cristians a aprofitar−se molts
cops dels jueus. Ho podem veure en lessacquejades que van fer quant havia fam. Van arrasar amb tot el que
es trovaven davant.
2.− Explica tota la trajectòria de Samuel al llarg de la novel·la.
Samuel és acollit per la familia Cresques. Va quedar orfe en morir el seu pare i com a bon jueu, el mestre
Cresques el va acollir. En portar entre mans el fer l'atles i al faltar−li ajudants, Cresques li ensenyà l'ofici tal i
com al seu fill. Esva notar més àgil que Jafudà alhora d'apendre, i això el posa molt jelòs.
Samuel es va fer molt bon amic d'Isac, germà de Jafudà. Durant una discussió entre Cresques i Samuel, Isac
va marxar i va morir. Jafudà acredità aquesta mort a Samuel. Ell veia que era un itrús en la seva familia, i no
volia fer−se la idea de que Cresques el tractès com a un fill més.
Un cop van acabar els dos Atles,era hora de partir cap a Barcelona. La mala sort va ser quant Cresques li va
dir a Jafudà que Samuel partiría amb ell.
Durant el trajecte no es parlaven gens. Es van barallar i van deixar de tenir cap relació. Jafudà odiava a
Samuel i per acavar d'embolicar−ho tot més, Samuel li va robar l'Atles furtiu mentre dormia.
Samuel va utilitzar l'Atles per entrar a la cort, després d'haver parlat ambBernat Metge. No queda gaire clar,
però diu que s'el va donar a ell. Es va anant obrint la confiança entre tota la cort i va ser enviat a una missió
cap Avinyó. La seva missió allà, seria la d'agafar la novel·la d'aito la Flor de les Històries d'Orient i vendre−ho
1

al que li donaria la carta de crèdit. Després d'algun temps, va ser capturat a Roselló amb la carta de crèdit,
signada per unbanquer provençal, a favor d'un canvista barceloní. Estava ficat en una conspiració que
consistia a recaptar prou per armar una batuda contra el rei. El comte d'Empúries estava llest per formar una
companyia, destronar el rei i coronar Joan en el seu lloc.
Un cop Jafudà va saber d'aquest fet, va aconseguir que els deixesin veure i parlar amb ell. Sobretot li va
demanar on era l'Atles furtiu,...