L'aufàbrega, joan maragall

L’alfàbrega
Aquesta mata olorosa
de la nit de Sant Joan
llença flaira, silenciosa,
entremig de la bravada
de la nit incendiada
per tants focs que s van alçant.
Entremig dels nuvols roigs,
elcel blau i les estrelles;
entremig dels crits de goig,
remoreig de fontanelles,
i entre l baf esbojarrant,
una flaira s va escampant
fresca, suau i candorosa:
les aufabregues la fan:
són lesmates oloroses
de la nit de Sant Joan.
Donzelles enamorades
d'un nuvi esdevenidor,
escabelleu les aufabregues
perquè facin més olor.
L'aufabrega escabellada
és un encenser violent
que al llençarla flaira enlaire
augmenta l'encantament.
Quina olor més fresca i forta,
ara que ls focs ja sen van!
Sant Joan, obriu la porta
perfumada del Llevant!
I en el matí d'aures blanes
l'aufabregatrobarà
altres aromes germanes
que la nit fan oblidâ.


“L’alfàbrega” és un dels poemes del recull Visions & Cants (1900) de Joan Maragall –autor del moviment modernista de principis del s.XX.Aquest poema pertany a la secció de l’intermezzo d’aquesta antologia que fa referència a com es desenvolupava la societat catalana d’aquell moment.

Aquest poema representa la festa pagana de Sant Joan,símbol de tradició i de cultura catalana, i com l’alfàbrega és caracteritzada dins d’aquesta festivitat.

La festa de Sant Joan és una celebració popular catalana on les bruixes i la màgia eren elsaspectes predominants de la vetllada. Segons la llegenda, durant la nit, el poder d’encantament i de curació de les herbes aromàtiques s’incrementa considerablement..

Així doncs, al llargd’aquesta obra veiem el símbol i poder que té l’alfàbrega –una herba fresca, suau i candorosa- en la nit de Sant Joan.
En un primer moment se’ns introdueix descrivint-nos la disbauxa de la festa i com laflaire que desprèn va escampant la seva màgia per crear un ambient d’alegria i felicitat “llença flaire, silenciosa,/entremig de la bravada/de la nit incendiada”. La seva olor poderosa, sigil·losa i...