L'envelliment de la població a l'Àsia Oriental

Geografia Física i Humana de l’Àsia Oriental
PAC 1. FASE 2:
ANÀLISI DEMOGRÀFICA EN RELACIÓ AMB L’ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ A L’ÀSIA ORIENTAL
Joan Antoni Esclapez Agulló

Per a estudiar les dinàmiques demogràfiques d’una població, el que s’ha de fer és analitzar l’evolució de la seua distribució per edat al llarg del temps. Això es fa sobretot mitjançant les piràmides de població, que sónun tipus de representació gràfica de les dades poblacionals per trams d’edat, de manera que reflecteixen gràficament les característiques de la població en una data determinada.

Pel que fa als països de l’Àsia Oriental, segons les dades estimades de l’Oficina del Cens dels EE.UU. per a l’any 2012 (les dades que apareixen al mòdul 2 de l’assignatura han quedat endarrerides ja que són del 2005),les piràmides de població corresponents serien les següents:






Font: Oficina del Cens dels EE.UU. (http://www.census.gov/population/international/data/idb/informationGateway.php)

Segons es pot apreciar, encara que hi ha algunes diferències notables entre les piràmides de població dels quatre països quant a la proporció de població per grups d’edat, en general podem dir quepresenten unes característiques convergents, ja què en tots ells s’observa una reducció de la base de la piràmide a causa de la baixada de la natalitat, la qual cosa ens indica que el procés de la transició demogràfica ja està completat. És a dir, després de la baixada en els índex de mortalitat (la qual cosa va produir un espectacular augment de la població en aquests països al llarg del seglepassat), s’ha produït també la baixada en els índex de natalitat (la qual cosa hauria de portar a mitjan termini a una estabilització, o fins i tot disminució de la població).

El Japó és el país que més avançat porta el procés, de manera que ja fa 35 anys que la natalitat ha anat disminuint i a més a més és el país on més s’està manifestat l’envelliment de la població (efecte que comportal’acompliment de la transició demogràfica). En la resta de països l’envelliment de la població encara no es nota, però si observem les piràmides veiem que començarà també a tenir efectes socioeconòmics d’aquí a uns 20 o 30 anys. Corea del Nord és el país que porta més endarrerit aquest procés (encara només fa 15 anys que ha començat a baixar la natalitat, i encara té molt poca proporció de persones majorsde 65 anys). Les piràmides que més s’assemblen són les de Xina i Corea del Sud.

Fins que no passe tot l’efecte de l’envelliment de la població a causa de la transició demogràfica, i s’estabilitze la població, la distribució de la població per edat dins de cada país no pot ser homogènia, ja què per la part mitjana i alta de la gràfica tenim tot el gruix de la població que va néixer abans de ladisminució dràstica de la natalitat (que a més a més va disminuint conforme augmenten les edats, com és natural), mentre que en els trams d’edat més baixos la població és progressivament menor per efecte del descens en les tasses de natalitat.

Així doncs, podem veure com hi ha una proporció desmesurada de població en edat reproductiva que pertanyen a la generació nascuda abans del descens de lataxa de fertilitat, la qual cosa fa que 20 o 30 anys més a vall encara hi haja un gran nombre de naixements, malgrat que la taxa de fertilitat ja siga baixa. Es tracta del fenomen de la inèrcia de la població. Per altra banda, la població dels trams d’edat més avançada encara mostra volums reduïts perquè encara reflecteix els efectes de l’alta mortalitat del passat. Això ja és nota menys al Japó,on el més avançat envelliment de la població fa que els tram més poblat siga el de 60-64 anys i que la proporció dels majors de 60 anys siga bastant considerable (sobretot entre els 60 i els 80 anys, però també fins els 84). Per contra, Xina i Corea del Sud encara tenen el gruix de la població en els trams entre els 20 i els 60 anys (en el tram econòmicament actiu), i Corea del Nord encara té...