L'estany de foc

L'ESTANY DE FOC
L'estany de foc, l'obra que anem a comentar, pertany a la narrativa, al subgènere de la novel•la, ja que ens conta una història a més barrejant fets històrics i reals amb fets ficticis. L'autor d'aquesta és Silvestre Vilaplana, escriptor valencià nascut a Alcoi i llicenciat en filologia catalana a la Universitat d'Alacant, ha conreat els gèneres de la poesia, la novel•la i lanarrativa en català del País Valencià. En literatura dirigida als joves destaquen les novel•les La mirada d'Al-Azraq o Els dimonis de Pandora y en la literatura per a adults Les cendres del cavaller, la primera biografia novel•lada de Joanot Martorell, l'autor del Tirant lo Blanc, per la qual va rebre el Premi de Novel•la Ciutat d’Alzira i el Premi de la Crítica Serra d’Or. Amb L'estany de foc hasigut guardonat amb el Premi Blai Bellver de narrativa. El títol d'aquesta novel•la ve per la identificació amb l'infern, el lloc on aniran i seran castigats tots els considerats heretges, passant abans per la foguera. A més, en el llibre s'esmenta (en llatí) un passatge de l'Apocalipsi on apareix aquest lloc quan van a cremar la bíblia heretge: "I el que no fou trobat escrit en el llibre de la vida,fou enviat a l'estany de foc".
El tema principal és la persecució per part de l'Inquisidor Juan de Monasterio de la Bíblia valenciana, llibre considerat heretge pel fet d'estar escrit en llengua vulgar, així com la persecució d'un dels traductors del llibre i el seu posseïdor, Daniel Vives. Al llarg d'aquesta trama principal apareixen altres temes secundaris com l'avarícia pels diners, laadulteri, els conflictes interns pel poder entre valencians i castellans o entre l'Església i la noblesa...
La història comença amb Daniel Vives, el personatge principal, que va al carrer del Forn de l'Argenter a casa de Castellana i la seua família de jueus (conversos però que mantenen la fe dels seus pares en secret), a amagar-se de l'inquisidor general del Regne de València, Juan de Monasterio, iprotegir del foc la seua Bíblia valenciana. Aquest seria el plantejament. Vives passa una llarga temporada fins que el metge Pere Torrella, aprofitant les circumstàncies de la ciutat de València contagiada amb un brot de pesta, l' ajuda a passar inadvertit per les muralles per poder posar-se en camí a Perpinyà, zona governada pel rei de França on no hauria de amagar-se i el seu llibre estaria segur.Però mentre, Monasterio mou terra i aire per tal d'encontrar Daniel Vives, ajudant-se del seu espia Castor, un home deforme que feia el que fóra per aconseguir diners i complir els seus desitjos sexuals, i del vell Fra Joan Cristòfol de Gualbes, el seu predecessor com a inquisidor, al qual obliga a deixar el seu convent de dominicans i acompanyar-lo sempre forçosament en la seua recerca, per laràbia acumulada que li tenia al haver permés durant el seu càrrec la traducció de la sagrada Bíblia a la llengua valenciana. A més, Pere Torrella quan estava a prop d'anar-se'n fora de València amb la seua esposa, és cridat per a curar el fill d'un noble molt ric de la ciutat i majordom del rei, Francí de Castellví. Així aconsegueix tenir la protecció d'aquest durant un temps fins que és delatat peruna carta i Monasterio el deté. I arribem al desenllaç: Monasterio troba la Bíblia a casa de Pere Torrella (Vives li la va donar quan estava a Perpinya i l'altre va acompanyant al noble per al qual treballa) i el condemna. Aquest es suïcida gràcies a Castellví i cremen el seu cadàver i la Bíblia en vulgar. Daniel Vives agafa una pàgina que queda sense cremar a la foguera, però li la dona aGualbes quan es descobert per aquest, finalment escaparà de València i aquesta pàgina es conservarà fins al nostres dies.

L'àmbit d'ús en el qual ens encontrem amb aquest llibre és literari, la finalitat del text és artística i també podríem dir informadora pel fet de contar fets històrics, el canal és escrit i quant a la relació emissor-receptor el missatge és formal i està modalitzat. La...