L'EVOLUCIÓ DE L'ÉSSER HUMÀ
Páginas: 17 (4072 palabras)
Publicado: 15 de junio de 2013
L’EVOLUCIÓ DE L’ÉSSER HUMÀ
ÍNDEX
1. Teories sobre el desenvolupament humà................................................ 3
2. Línia temporal de l’evolució humana........................................................ 5
3. L’Australopithecus.................................................................................... 6
4. Característiques de les principals espècies delgènere homo................. 7
5. L’hominització.......................................................................................... 9
6. Evolució.................................................................................................. 11
7. Bibliografia............................................................................................. 151. TEORIES SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ
CREACIONISME
Es denomina creacionisme al conjunt de creences inspirades en doctrines religioses, segons les quals, la Terra i cada ésser viu que existeix actualment prové d’un acte de creació per un o varis sers divins, el seu acte de creació es va dur a terme d’acord amb un propòsit diví.
Els creacionistes més literals discuteixen aquest esquemabasant-se en la interpretació literal dels primers capítols del Gènesi, però l’evidència científica no només corrobora contundentment l’origen de l’home a Àfrica i la seva expansió gradual per sobre la terra, sinó que ha arribat a determinar que el relat del Gènesi és una adaptació d’antigues llegendes mesopotàmiques recollides des de l’Epopeia de Gilgamesh i, per tant, difícilment podrien tenir uncontingut diví.
EVOLUCIONISME
L’origen de l’ésser humà porta implícita l’acceptació de la teoria de l’evolució.
Jean-Baptiste Lamarck al segle XVII, va ser el primer que va descriure una teoria evolucionista, considerant que les adaptacions es donen per dues lleis: la tendència dels sers vius a evolucionar a formes més complexes i a l’hora d’adaptar-se al medi i diferenciar-se de la resta,encara que, abans va proposar una teoria coherent sobre l’evolució de la vida a partir de les lleis naturals basades en l’herència dels caràcters adquirits. Aquesta argumentació actualment desacreditada, rep el nom de lamarckisme.
L’evolucionisme clàssic desenvolupat arran del viatge de Darwin a l’HMS Beagle hi considera que les mutacions es donen en un llarg procés i el concepte clau és el deselecció natural. Els millors adaptats al medi tenen més possibilitats de reproduir-se. I això inclou l’home.
La cosmogènesi desenvolupada al segle XX, és un intent d’unió de l’evolució amb el cristianisme. Pierre Teilhrad de Chardin va definir el que anomenà llei de la complexitat-consciència, segons la qual l’evolució seria el pas que portaria de la biosfera a la noosfera. Segons aquestateoria el cosmos tendiria a vitalitzar-se, la vida tendiria a hominitzar-se i, l’home a ultrahominitzar-se i, l’esperit tendiria a alliberar-se de la seva matèria i a fusionar-se amb Déu: el Crist evolucionador d’aquí divideix la història en tres fases:
Geogènesi, biogènesi i antropogènesi, que tindria una fase de poblament (el paleolític), una de civilització (el neolític) i unad’individualització (els segles XVIII i XIX). Malgrat la seva voluntat conciliadora i el reconeixement de l’evidència fòssil, continua tenint un caràcter especulatiu i la presència de la figura indemostrable de Déu en el seu centre, per la qual cosa no es pot considerar una teoria veritablement científica (no compleix el principi de verifivabilitat).2. LÍNIA TEMPORAL SOBRE L’EVOLUCIÓ HUMANA
Sovint es pensa erròniament que l’evolució procedeix com si fos una escala en la qual els graons representen les diferents espècies. Així, en l’evolució humana, aquest concepte d’escala evolutiva cap a espècies cada vegada més “evolucionades” és força popular en el pensament de moltes persones. Per això sempre s’ha tingut la temptació de...
L’EVOLUCIÓ DE L’ÉSSER HUMÀ
ÍNDEX
1. Teories sobre el desenvolupament humà................................................ 3
2. Línia temporal de l’evolució humana........................................................ 5
3. L’Australopithecus.................................................................................... 6
4. Característiques de les principals espècies delgènere homo................. 7
5. L’hominització.......................................................................................... 9
6. Evolució.................................................................................................. 11
7. Bibliografia............................................................................................. 151. TEORIES SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ
CREACIONISME
Es denomina creacionisme al conjunt de creences inspirades en doctrines religioses, segons les quals, la Terra i cada ésser viu que existeix actualment prové d’un acte de creació per un o varis sers divins, el seu acte de creació es va dur a terme d’acord amb un propòsit diví.
Els creacionistes més literals discuteixen aquest esquemabasant-se en la interpretació literal dels primers capítols del Gènesi, però l’evidència científica no només corrobora contundentment l’origen de l’home a Àfrica i la seva expansió gradual per sobre la terra, sinó que ha arribat a determinar que el relat del Gènesi és una adaptació d’antigues llegendes mesopotàmiques recollides des de l’Epopeia de Gilgamesh i, per tant, difícilment podrien tenir uncontingut diví.
EVOLUCIONISME
L’origen de l’ésser humà porta implícita l’acceptació de la teoria de l’evolució.
Jean-Baptiste Lamarck al segle XVII, va ser el primer que va descriure una teoria evolucionista, considerant que les adaptacions es donen per dues lleis: la tendència dels sers vius a evolucionar a formes més complexes i a l’hora d’adaptar-se al medi i diferenciar-se de la resta,encara que, abans va proposar una teoria coherent sobre l’evolució de la vida a partir de les lleis naturals basades en l’herència dels caràcters adquirits. Aquesta argumentació actualment desacreditada, rep el nom de lamarckisme.
L’evolucionisme clàssic desenvolupat arran del viatge de Darwin a l’HMS Beagle hi considera que les mutacions es donen en un llarg procés i el concepte clau és el deselecció natural. Els millors adaptats al medi tenen més possibilitats de reproduir-se. I això inclou l’home.
La cosmogènesi desenvolupada al segle XX, és un intent d’unió de l’evolució amb el cristianisme. Pierre Teilhrad de Chardin va definir el que anomenà llei de la complexitat-consciència, segons la qual l’evolució seria el pas que portaria de la biosfera a la noosfera. Segons aquestateoria el cosmos tendiria a vitalitzar-se, la vida tendiria a hominitzar-se i, l’home a ultrahominitzar-se i, l’esperit tendiria a alliberar-se de la seva matèria i a fusionar-se amb Déu: el Crist evolucionador d’aquí divideix la història en tres fases:
Geogènesi, biogènesi i antropogènesi, que tindria una fase de poblament (el paleolític), una de civilització (el neolític) i unad’individualització (els segles XVIII i XIX). Malgrat la seva voluntat conciliadora i el reconeixement de l’evidència fòssil, continua tenint un caràcter especulatiu i la presència de la figura indemostrable de Déu en el seu centre, per la qual cosa no es pot considerar una teoria veritablement científica (no compleix el principi de verifivabilitat).2. LÍNIA TEMPORAL SOBRE L’EVOLUCIÓ HUMANA
Sovint es pensa erròniament que l’evolució procedeix com si fos una escala en la qual els graons representen les diferents espècies. Així, en l’evolució humana, aquest concepte d’escala evolutiva cap a espècies cada vegada més “evolucionades” és força popular en el pensament de moltes persones. Per això sempre s’ha tingut la temptació de...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.