L'evolució, evolucionisme

Evolució, evolucionisme
(del llatí evolvere, desenvolupament, o pas d’un estat a un altre de forma gradual. En aquest sentit s’oposa a revolució, o transició ràpida o convulsiva) El terme evolucionisme significaria, doncs, acceptació de processos evolutius. Però, donada la gran influència de les teories evolucionistes en biologia, ha acabat per referir-se, fonamentalment, a les teories segonsles quals:
a) totes les espècies vivents actuals, animals, fongs, vegetals, etc., procedeixen d’altres espècies anteriors, és a dir, que es dóna una derivació, unes d’altres, de les formes vegetals o animals per filiació
b) totes les espècies vives estan sotmeses a un canvi constant i
c) hi ha una continuïtat del món viu.
1. Origen i precedents de les teories evolucionistes
L’evolucionismedels éssers vius, encara que posseïa molts i molt antics precedents, només es va desenvolupar plenament de manera científica quan ja s’havien formulat altres concepcions de tipus evolucionista no biològic, com un cert evolucionisme cosmològic (la teoria de Kant i Laplace d’una nebulosa originària, per exemple) o s’havien proposat concepcions d’un evolucionisme geològic (Lyell 1797-1875, contradientel catastrofisme de Cuvier). No obstant això, encara que en la seva formulació científica l’evolucionisme dels éssers vius va ser posterior, estava en el «ambient» científic, juntament amb les altres teories evolucionistes: còsmica, geològica i cultural.
Així, ja a partir del segle XVIII comencen a aparèixer concepcions evolucionistes que hauran d’enfrontar-se a les tesis dels defensors delfixisme (entre ells alguns dels grans forjadors de la biologia moderna, com Linné o Cuvier, que van romandre ancorats en concepcions creacionistes o catastrofistes i van combatre l’evolucionisme). Els fixistes, emparats per les creences religioses i per les concepcions heretades de Plató i Aristòtil (per als qui les espècies no poden canviar ja que responen a uns patrons immutables -les Idees per aPlató i les formes substancials per a Aristòtil-), consideraven les espècies com a tipus prefixats amb característiques constants, clarament diferenciades entre si i separades per barreres reproductives insalvables. En aquesta pugna, els defensors de concepcions evolucionistes en biologia van haver de salvar grans obstacles, ja que encara mancaven de les proves necessàries per sustentar les sevesteories.
Encara que els més remots precedents de l’evolucionisme dels éssers vius es troben ja en alguns filòsofs presocràtics, tals com Anaximandre o Empèdocles, que van afirmar clarament que unes espècies provenien d’altres. Així, en els segles XVII i XVIII, el concepte d’evolució es va utilitzar en sentit ontogenètic per explicar com d’un germen podia emergir un organisme complet. Però ,durantel segle XVIII, Buffon (1707-1788) ja va començar a usar el concepte en sentit filogenètic, referit a canvis en l’estructura dels organismes al llarg del temps. De fet, és possible que les concepcions de Buffon influïssin sobre Kant qui, en la Crítica del judici, § 80, parla d’un «real parentiu de les formes vivents», derivades d’una «mare comuna», i sosté una mena d’evolució contínua de la naturaen la seva totalitat, des de la nebulosa primitiva fins a l’ésser humà.
2. Lamarck, Jean Baptiste Pierre-Antoine de Monet, cavaller de (1744- 1829)
Naturalista francès creador de la primera teoria evolucionista o transformista de les espècies animals i vegetals. Membre de l’Acadèmia de Ciències des de 1775.
La necessitat de trobar un criteri de classificació de les espècies vives el vaallunyar de les teories fixistes, acceptada en la seva època i defensada per Linné (1707-1778) i Cuvier (1769-1832), i està en la base de la seva posterior teoria transformista, encara que alguns aspectes d’aquesta concepció ja havien estat anunciats pel mateix Buffon, qui havia escrit que «la forma dels animals no és inalterable, la seva natura [...] pot variar, fins i tot variar absolutament amb el...