L'hedera hèlix


*CATALÀ;
L’HEDERA HELIX
Tot seguit em va fer una reverència, convidant-me a prendre un cafè.
Estàvem a casa meva i jo.. mig avergonyit per l’aspecte que vestia, vaig anar al gra:- D’això... t’he portat un regal. Sé que no és el teu sant ni res perl’estil però te’n devia una, la corbata i l’àpat em van encantar.-digué jo incòmode per la situació però alhora il·lusionat per veure com reaccionava.–De veritat?- digué ella fascinada- Ets encantador!- va dir ella fent la papallona, amb aquella veu dolça i amigable que tan la caracteritzava.–Em sentia amb deute amb tu i com que sé que ets biòloga i t’apassiona la naturalesa t’he portat una planta; es diu Hedera Hèlix i és un fenomen ben curiós, - vaig dir jo allargant-lila mà un “arbust” de plantes – mentre venia cap aquí ha crescut d’una manera espectacular! -No sécom agrair-t’ho...-va dir ella tota emocionada, i se li va llençar fent-li un petó a la galta que va aconseguir enamorar-lo.–Però no només he vingut aquí pel regal... D’això, eh... venia aquí per... perquè mira... perquè volia dir-te que... que t’estimo! – va dir ell tot sufocattraient-se un bon pes de sobre. –No sabia com dir-t’ho, però sento exactament elmateix per tu! – va respondre-li sorpresa i incrèdula davant el context.
De sobte un d’ells s’aixecà i es besaren. Un petó ple d’emocions alliberades, de 1001 sentiments, d’aquells de les...