l'illa dels carrers dels ocells

Capítol 1
Quan l’Àlex es va despertar, el pare seia a terra i tenia una pistola entre les mans. El pare l’estava netejant i greixant perquè aniria a matar alemanys. Li va ensenyar a muntar i desmuntar la pistola, i moltes nits ho feia amb ell per practicar-ho. Després li va ensenyar a apuntar. Cada matí, quan encara era negra nit, el pare anava cap a la feina. L’Àlex s’amagava al sostremort oel pare l’amagava al búnquer. De vegades el portava d’amagatotis al magatzem de la fàbrica. En Barukh era l’encarregat i sempre parlava amb ell. Era molt savi,però no li va revelar el secret de la pistola; li ho havia promès al pare. De ben segur que si el dia que es van emportar a la mare pel carrer el pare i jo hi haguéssim estat, no se l’haurien endut pas.
Capítol 2
L’Àlex tenia un ratolíblanc. En Barukh els odia. Però tenir un ratolí es semblant a altres animals de companyia. Parlava amb el seu ratolí i li ensenyava coses. Sabia que no l’entenia... Tenia prohibit sortir de l’amagatall fins que el pare arribés. No li amoïnava que el pare no tornés... era alt i fort. De seguida que arribava de la feina, en sentir el xiulet, saltava i l’abraçava ben fort. En Barukh va venir a casa i elli el pare van estar parlant de la guerra. Un dia l’Àlex es va enfadar amb el pare perquè va treure un tema que no li va agradar. Abans, el pare i la mare discutien per si anar a viure a palestina. El pare no ho volia. La mare sempre defensava que totes les persones érem iguals. Deia que si talles les arrels d’un arbre, es mor i si talles les d’una persona no es mor, però viu entristit. El pare nohi estava gaire d’acord. Ell li feia costat perquè ella li en feia, però ara sap que tenia raó.
Capítol 3
El que més por li feia era quedar-se sense el pare. Els Alemanys estaven fent una selecció i concentrant-losa tots al pati de la fàbrica. Van avisar-los de que no ho era, no seleccionaven a ningú; tots havien de pujar al tren per exterminar-los... L’Àlex, en Barukh i el pare es van amagar iquan els van trobar, els van fer anar cap al pati. Potser algú els havia delatat per veure si així es salvava... En Barukh i el pare van anar planejant com salvar a l’Àlex. Un cop al tren, de seguida que veiés el número 78 hauria de sortir corrents cap a dins de la porta. Era una casa enrunada. Arribat el moment, en Barukh li donaria una empenta a l’Àlex. Ho va aconseguir i, malgrat la por, es vaescapolir i fins al soterrani. Quant de temps hauria d’esperar perquè hi anés el seu pare?
Capítol 4
Des que vivien al gueto, els nens anaven al número 78 a jugar, encara que els hi estava prohibit perquè les parets es queien a trossos. Això va passar per un bombardeig. Mai no se’ls hauria acudit que el dret d’anar pel carrer fos res d’especial. Abans de les deportacions tenien fins hi tot undescampat on jugaven a futbol i aquesta casa enrunada, però sempre hi ha hagut la frontera. A les botigues poloneses hi havia més menjar i més bon preu. Els Polonesos odiaven als Jueus.
La mare li va explicat l’origen del nom del carrer dels ocells: Quan encara no hi havia cotxes, hi havia una filera d’arbres al mig del carrer que estava atapeïda d’ocells.L’Àlex tenia molt bona sort. Per exemple,en un bombardeig, un home el va agafar i el va apropar a una porta d’una casa per protegir-lo. L’Àlex se’n va anar corrents i es va estirar a terra per protegir-ne. Quan es va girar, va veure la casa esborrada del mapa. Qui podria saber si el destí ja està escrit o no?
Capítol 5
L’Àlex va anar a buscar en Floquet. Va agafar la pistola i la llanterna. La lluna il·luminava el carrer. Ja feia unasetmana que ningú vivia a les cases del seu carrer. El pare i ell creien que, al gueto C, on ells estaven, deixaven quedar als treballadors perquè els necessitaven. Hi havia tres guetos. El B, va ser evacuat al començament, al C hi havia treballadors de la fàbrica d’indústria bèl·lica i, l’A era molt gran i atapeït. No l’havien buidat del tot ja que hi havia molts amagatalls. Pel camí, va passar...