L'origen de la vida

Des de l’inici dels temps, l’ésser humà, curiós per naturalesa, es va plantejar una sèrie
de qüestions, aparentment sense solució, que han perdurat fins el dia d’avui: Qui som?
Cap on anem? Quinsentit té la vida? Possiblement el més complicat és respondre a la
pregunta “d’on venim?”, ja que és la única que en algun moment va ser possible
investigar des del punt de vista científic.
Al llargde tota la història s’han anat proposant diverses explicacions a l’origen de la
vida. Una de les primeres teories la va donar Aristòtil, qui va defensar la teoria de la
generació espontània al seullibre Generatio Animalium e Historia Animalium. Aquesta
idea va ser ben rebuda a l’Edat Mitjana, ja que els científics de l’època veien el pas de
matèria inerta a matèria viva relativament senzill ifàcil. La reconeguda reputació
d’ Aristòtil va fer que els seus raonaments fossin acceptats durant molts segles i fos
admesa per pensadors tan destacats com Descartes o Newton.
Al 1676, elsdibuixos i descripcions realitzats per Leewenhoek van fer créixer l’interés
pel món microscòpic, la qual cosa va fer pensar que la generació espontània era pròpia
dels microorganismes. No va ser fins quePasteur va demostrar l’impossibilitat
d’aquesta que la generació espontània va deixar de ser un raonament racional.
Tot i que en L’origen de les espècies no es menciona, Darwin tampoc acceptava lageneració espontània, encara que mai va discutir públicament sobre l’origen de la vida.
Llavors va arribar el torn d’Oparin i Haldane, que amb el seu llibre L’Origen de la vida,
van formular unateoria química en la qual van exposar que un suposat “caldo
primitiu” de molècules es podria haver generat en una atmosfera sense oxigen a través
4
de la llum solar, teoria que va ser confirmada ambel famós experiment de Miller-Urey.
Malgrat avui en dia no hi ha un model estàndard de l’origen de la vida, les teories de
Oparin i Haldane, juntament amb la panspèrmia, són les més acceptades. De...