L'origen del planeta terra

L'origen de la Terra

La Terra és un dels nou planetes que, juntament amb aproximadament una dotzena de vidres i nombrosos cossos més petits, gira al voltant del Sol. La naturalesa ordenada del nostre sistema solar porta a la majoria dels astrònoms a deduir que tots els seus components es van formar , essencialment, al mateix temps i de la mateixa matèria primordial que el Sol.

Qualsevolteoria que pretengui explicar la formació del sistema solar ha de tenir en compte que el Sol gira lentament i només té 1 per cent del moment angular, però té el 99,9% de la seva massa, mentre que els planetes tenen el 99% del moment angular i només un 0,1% de la massa.
Hi ha cinc teories considerades raonables:
La teoria de Acreció assumeix que el Sol va passar a través d'un dens núvolinterestel·lar, i va emergir envoltat d'un embolcall de pols i gas.
La teoria dels Proto-planetes diu que inicialment hi va haver un dens núvol interestel·lar que va formar un cúmul. Les estrelles resultants, per ser grans, tenien baixes velocitats de rotació, en canvi els planetes, formats en la mateixa núvol, tenien velocitats majors quan van ser capturats per les estrelles, inclòs el Sol
La teoria decaptura explica que el Sol va interactuar amb un protoestel proper, traient matèria d'aquest. La baixa velocitat de rotació del Sol, s'explica com deguda a la seva formació anterior a la dels planetes.
La teoria Laplaciana Moderna assumeix que la condensació del Sol contenia grans de pols sòlid que, a causa del fregament en el centre, van frenar la rotació solar. Després la temperatura del Sol vaaugmentar i la pols es va evaporar.
La teoria de la Nebulosa Moderna es basa en l'observació d'estrelles joves, envoltades de densos discs de pols que es van frenant. Al concentrar la major part de la massa en el centre, els trossos exteriors, ja separats, reben més energia i es frenen menys, de manera que augmenta la diferència de velocitats.

És difícil precisar l'origen del Sistema Solar.Els científics creuen que pot situar-se fa uns 4.650 milions d'anys.
Segons la teoria de Laplace, un immens núvol de gas i pols, anomenat nebulosa primordial, es va contreure a causa de la força de la gravetat i va començar a girar a gran velocitat, probablement, a causa de l'explosió d'una supernova propera.

La hipòtesi de la nebulosa primitiva suggereix que els cossos del nostre sistemasolar es van formar a partir d'una enorme nebulosa composta fonamentalment per hidrogen i heli, i només un petit percentatge dels elements més pesats.

5.000 milions d'anys enrere, aquest immens núvol de diminuts fragments rocosos i de gasos va començar a contraure's sota la seva pròpia influència gravitacional. El material en contracció va començar a girar d'alguna manera, com un patinador sobregel que relega els braços sobre si mateix, el núvol rotava cada vegada més de pressa conforme s'anava contraent. Aquesta rotació va fer al seu torn que la nebulosa s'aplanés per a formar un disc. Dins del disc en rotació, cúmuls menors van formar nuclis a partir dels quals finalment es van formar els planetes. No obstant això, la major concentració de material va ser empesa cap al centre del discen rotació. Conforme s'acumulava cap al seu interior, s'escalfava gravitacionalment, formant el proto-sol calent (Sol en formació).

Un cop format el proto-sol, la temperatura a l'exterior del disc en rotació va disminuir de manera significativa. Aquest refredament va fer que les substàncies amb punts de fusió elevats es condensessin en partícules petites, potser de la mida de grans de sorra.Primer es van solidificar el ferro i el níquel. Els següents en condensar-se van ser els silicats, dels que estan compostes les substàncies rocoses. Conforme aquests fragments van anar topant al llarg d'uns pocs decennis de milions d'anys, van augmentar de mida fins a donar lloc als proto-planetes. De la mateixa manera, però a menor escala, van actuar els processos de condensació i acreció per...