L'univers
La teoria del Bing Bang (o gran explosió):
Se suposa que, fa entre 12.000 i 15.000 milions d'anys, tota la matèria de l'Univers estava concentrada en una zona extraordinàriament petita de l'espai, i va explotar. La matèria va sortir impulsada amb gran energia en totes direccions.
Els xocs i un cert desordre van fer que la matèria s'agrupés i es concentrés més en algunsllocs de l'espai, i es van formar les primeres estrelles i les primeres galàxies. Des de llavors, l'Univers continua en constant moviment i evolució.
Aquesta teoria es basa en observacions rigoroses i és matemàticament correcta des d'un instant després de l'explosió, però no té una explicació per al moment zero de l'origen de l'Univers, anomenat "singularitat".
La teoria inflacionària (AlanGuth) :
Intenta explicar els primers instants de l'Univers. Es basa en estudis sobre camps gravitatoris molt forts, com els que hi ha prop d'un forat negre.
Es refereix a que una força única es va dividir en les quatre que ara coneixem, produint l'origen de l'Univers.
L'embranzida inicial va durar un temps pràcticament inapreciable, però va ser tan violenta que, encara que l'atracció de lagravetat frena les galàxies, l'Univers encara creix.
La Teoria de l'Estat Estacionari:
Molts consideren que l'univers és una entitat que no té principi ni fi. No té principi perquè no va començar amb una gran explosió ni es col·lapsarà, en un futur llunyà, per a tornar a néixer. La teoria que s'oposa a la tesi d'un univers evolucionari és coneguda com "teoria de l'estat estacionari" o "decreació contínua" i neix a principis del segle XX.
L'impulsor d'aquesta idea va ser l'astrònom anglès Edward Milne, i segons ella, les dades recaptades per l'observació d'un objecte situat a milions d'anys llum, han de ser idèntics als obtinguts en l'observació de la Via làctia des de la mateixa distància. Milne va anomenar la seva tesi "principi cosmològic".
Anys després els astrònoms Herman Bondi,Thomas Gold i Fred Hoyle van reprendre aquest pensament i li van afegir nous conceptes. Neix així el "principi cosmològic perfecte" com alternativa per a qui rebutjaven de plànol la teoria del Big Bang.
Aquest principi estableix, en primer lloc, que l'univers no té ni un principi ni un final, ja que la matèria interestel·lar sempre ha existit. En segon terme, sosté que l'aspecte general del'univers, no només és idèntic en l'espai, sinó també en el temps.
La Teoria de l'Univers "Pulsante":
El nostre univers seria l'últim de molts sorgits en el passat, després de successives explosions i contraccions (pulsacions).
El moment que l'univers es desploma sobre si mateix atret per la seva pròpia gravetat és conegut com "Big Crunch" en l'ambient científic. El Big Crunch marcaria la fi delnostre univers i el naixement d'altre nou, després del subsegüent Big Bang que ho formi.
Si aquesta teoria arribés a tenir ple respatller, el Big Crunch ocorreria dintre d'uns 150 mil milions d'anys.
TEORIA DEL BIG BANG
El Big Bang ("Gran Explosió") és el model cosmològic de l'Univers que considera que aquest s'ha expandit fins al seu estat actual a partir d'una condició primigènia en laque existien unes condicions d'una infinita densitat i temperatura.
Aquesta paraula que designa el principi de la dilatació i l'expansió de l'univers, comparada abusivament amb una explosió, va ser proposada per primera vegada, de forma bastant desdenyosa, pel físic anglès Fred Hoyle en un programa de ràdio de la BBC, The Nature of Things («La natura de les coses»), el text del qual va serpublicat en el 1950. Hoyle no explicava la teoria, sinó que se'n reia del concepte, ell en proposava un altre, avui abandonat, la teoria de l'estat estacionari, segons el qual l'univers no hauria conegut una etapa densa i calenta. Malgrat el menyspreu original, aquesta expressió ha perdut la seva connotació pejorativa i irònica i ha esdevingut un nom científic i vulgaritzat de l'època en què va...
Regístrate para leer el documento completo.