L‘Origen de la música moderna en les tradicions afroamericanes.
Si ens hi fixem bé, tota la música popular que escoltem a la ràdio i a la tele, des del pop adolescent fins al reggaeton, te lesseves arrels en les músiques que van construir els esclaus africans que van poblar Amèrica sencera, de nord a sud. En el naixement d’aquestes músiques hi ha una heroïcitat, que és la de no deixar-searrencar l dignitat i la virtut que fa de tu el que tu vulguis ser.
No oblidem la brutalitat que suposa arrencar un poble sencer de la seva terra, i dur-lo per mar a un continent desconegut, en unviatge en el que morien a milers.
Sotmetre-ls a la tortura per fer-los treballar despullant-los de tota identitat, canviant-lis el nom, extirpant-los la llengua, prohibint la música, la construcciód’instruments, el culte religiós, el propi menjar.
Aquesta lluita, aquesta actitud, aquesta recerca i voluntat per trencar les cadenes està present en l’expressió rítmica d’aquestes músiques al llarg detot el continent americà i de tota la seva història i defineix fets com el de la improvisació, la descàrrega o la batucada.
En l’aportació africana a la música moderna, el ritme, la percussió, i elconcepte que aquest ocupa en la seva tradició, prenen un paper fonamental.
El desenvolupament de la percussió al nord i al sud d’Amèrica va ser radicalment diferent però.
A Amèrica del nord laprohibició sobre la cultura dels negres va ser tan fortes que en el néixer de la seva nova música només hi havia la veu, en el gospel i els cants de treball, i no va ser fins més endavant, que elsnegres van tenir accés a instruments de percussió, i aquests van ser el bombo i la caixa, els instruments que els hi va donar l’exèrcit quan els va allistar.
A Amèrica del sud, la prohibició sobre lacultura dels negres no va ser tan brutal de manera que es van desenvolupar instruments cosins als que es tocaven a l’Àfrica. Van perviure els cuirs i els instruments de mà, a l’hora que es van...
Regístrate para leer el documento completo.