L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME I LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME I LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
La industrialització generà en les potències europees la necessitat de trobar nous mercats per obtenir-ne primeres matèries i col·locar-hi els seus productes. Aquests mercats s’aconseguiren través de la força i de la violència, per mitjà d’una nova doctrina: l’imperialisme. A la llarga, les ambicions territorials dels països europeusacabaren amb l’enfrontament de les metròpolis en la Primera Guerra Mundial (1914-1918).
1) L’IMPERIALISME
L’imperialisme fou la doctrina que, durant el darrer terç del segle XIX, adoptaren les principals potències europees (metròpolis) per a conquerir altres països (les colònies) i establir-hi el seu domini mitjançant la força militar, econòmica o política. Consegüentment, l’economia, la política ila cultura de les colònies quedaren sotmeses als interessos dels estats estrangers colonitzadors.
1.2) CAUSES DE L’IMPERIALISME
Les causes de l’imperialisme foren quatre:
Causes econòmiques: a partir de la Revolució Industrial, les potències europees necessitaven vendre l’excedent de producció de les seues fàbriques, de manera que les colònies esdevingueren un nou mercat on podien col·locar elsseus productes i, alhora, obtenir-hi primeres matèries a bon preu, a més d’aconseguir mà d’obra barata.
Causes demogràfiques: el coneixement europeu del segle XIX comportà un excés de població, amb les dificultats per a trobar feina i les tensions socials consegüents. Amb les colònies, molts europeus emigraren amb l’esperança d’aconseguir-hi unes condicions de vida i de treball millors.
Causespolítiques: al darrer terç del segle XIX, Europa tenia les fronteres estabilitzades i l’expansió territorial de les potències colonials es dirigí cap als altres continents. Les metròpolis tenien necessitat de prestigi davant els altres països, a més de necessitar zones estratègiques.
Causes ideològiques: els països europeus creien que, atés el superior nivell tecnològic de les seues societats, laraça blanca era superior a les altres, de manera que els semblava justificat el fet de “civilitzar” els pobles inferiors.
1.3) Per què fou tan fàcil la conquesta dels pobles no europeus?
La conquesta dels pobles no europeus fou tan fàcil i ràpida per la superioritat militar i tecnològica dels països europeus. A més, utilitzaren a favor seu les rivalitats internes entre les tribus i les ètniesde les zones ocupades.

1.4) Quins tipus de colònies crearen els imperis europeus?
Els imperis europeus crearen, bàsicament, tres tipus de colònies:
Colònies d’explotació: eren els territoris en què els països europeus aplicaven una política d’ocupació total. La metròpoli (país colonitzador) hi imposava una administració europea, sotmetia l’economia de la colònia als seus interessos is’apropiava de les terres i de les primeres matèries. Exemple: l’Índia fou una colònia d’explotació britànica important.
Protectorats: eren els territoris on, en teoria, els països europeus permetien un govern indígena. Tanmateix, en la pràctica, aquests governs eren controlats pels països europeus. Exemple: el Marroc fou un protectorat repartit entre França i Espanya.
Dominis o colònies de poblament:eren els territoris que, pel fet de tenir un clima favorable i riqueses, reberen una part important de població europea que hi fixà la seua residència permanent. Aquestes colònies tenien una certa autonomia de govern controlada per l’elit europea emigrada. Exemple: la Unió Sud-africana fou un nou domini britànic.
2) EL REPARTIMENT DEL MÓN
A la darreria del segle XIX, els països europeus amb famde territoris començaren la conquesta d´Àfrica i d´Àsia, i també d´una bona part d´Oceania i d´América del Nord.
2.1.)Quins foren els principals imperis colonials?
Els principals imperis colonials foren dos:
L´Imperi britànic: constituïa l´imper colonial mésgran del món i basava el seu poder en el control de les rutes marítimes. Tenía dominis a Amèrica, Àfrica, Ásia i Oceania. Entre les...