L'arquitectura dels nius

Com construeixen?
III.1. Formes i dissenys
Construir: Creador un ambient protegit amb relació al medi. Cal tenir en compte: -materials -força gravetat -agents externs (climatològics, depredadors,...) -hàbitat -funcions III.1.1. Estructura L’esfera i la cúpula Esfera: -major volum amb el mínim de superfície de contacte amb l’exterior: Bon control climàtic -bon comportament davant d'esforços enqualsevol direcció A partir d’una certa grandària, les construccions esfèriques deixen de ser funcionals i passen a tenir forma de cúpula.

Niu esfèric de cargolet, Troglodytes troglodytes.

El cargolet generalment situa el niu en matolls baixos i densos, prop del sòl. Construeix el niu en forma esfèrica, tot i que aquesta pot variar segons els suport que tingui.

Niu en forma de cúpulainvertida de gafarró, Serinus serinus.

El gafarró acostuma a situar el niu en arbres amb força cobertura. El niu és petit , compacte i fet de branquillons, encenalls d’escorça, arrels, herba, molsa o líquens. L’interior està recobert de plomes, pèl, borrissol vegetal, etcètera.
Estructures atirantades Les estructures atirantades són: -flexibles -estan penjades i treballen a tracció

-lleugeres-molt resistents TIPUS DE NIUS:

Niu cobert amb entrada lateral

Niu en forma de tassa, petit, en un arbre o arbust

Niu en forma de tassa, petit, al terra, al terra o en un llit d'herba

Niu en forma de tassa, petit, al terra, en un forat, cavitat o esquerda en un arbre

Niu de fang o saliva i desfets en edificis o roques en forma de tassa o repisa

Niu de fang o saliva i desfets enedificis o roques arrodonit o normalment amb entrada en voladiu

Niu gros en un arbre Niu gran en una cornisa rocosa o en una petita illa rocosa Niu gran a vegades informe, en un monticle a prop de l'aigua Niu petit o sense niu en un forat d'arbre o sobre el terra Niu petit o sense niu, en cau, forat o cavitat en o sobre el terra Niu petit o sense niu, en repisa rocosa Niu petit o sense niu,sobre el terra, normalment a prop de l'aigua Niu petit o sense niu, sobre el terra, en espais oberts, depullats normalment fets amb àrids Niu petit o sense niu, sobre la gespa Niu petit o sense niu, sobre el terra, sota arbres o arbustos

Malgrat la seva considerable varietat podem reconèixer un nombre limitat de tipus de nius bastant definits. Algunes espècies no construeixen niu i es limiten abaixar fins que el seu pit descansa sobre el sòl i llavors es giren una mica per formar una depressió succinta si el terreny és prou tou. Aquestes aus nidifiquen normalment en planes obertes, en cornises, o ocupen cavitats d'arbres o roques. Com a exemples podem citar les avitardes, enganyapastors, òlibes, mussols, falcons i blauets. La majoria de les aus que nidifiquen en llocs oberts entapissenla petita depressió del niu amb algun tipus de material, i és variable la quantitat, inclús dins d'una mateixa espècie, des de molt poc material fins a un llit considerable. La majoria d’aquestes aus construeixen el niu per un mètode indirecte que els anglesos anomenen «sideways-Throwing». Des del moment en què han escollit l'emplaçament, tots dos adults quan s'allunyen o giren al voltant d'ell,recullen material o petits objectes i el tiren cap enrere als costats o sota d'ells. Aquí van acostant gradualment el material cap a l'emplaçament i el van acumulant allà. Quan l'au cova realitza una acció similar anomenada «Sideways-building", que consisteix a recollir aquests objectes i situar-los ordenadament al seu voltant. El niu resultant depèn gairebé completament del material disponible enles seves proximitats i del grau de tranquil·litat que tenen les aus. La necessitat d'utilitzar materials propers fa que el corriol gran recobreixi la concavitat amb petits còdols, i que el torlit utilitzi trossos de pedres i excrements de conill. El fet que l'augment de les condicions adverses faci que l'au afegeixi més material al niu és important en els casos en què les aus que es troben en un...