L'embaràs.

Característiques del òvuls
L’òvul o ovocèl·lula és la cèl·lula sexual o gàmeta femenina en la reproducció sexual.Tant els animals com les plantes amb llavors (metaeucits) tenen òvuls.
En els animals els òvuls són produïts per les gònades femenines anomenades ovaris i ja estan presents des del naixement i maduren a travès del procés de la oogènesi.En els animals ovípars, com a tots els ocells ila majoria de peixos, amfibis i rèptils; els òvuls desenvolupen una capa de protecció (la closca) i passen a travès de l’oviducte fora del cos.En els animals vivípars l'òvul és fecundat dins del cos de la femella i l’embrió aleshores es desenvolupa dins de l’úter fins el naixement.Els òvuls són cèl·lules haploides que un cop fecundats pel gamet masculí formen el zigot.És molt gran, pot arribar a1,5 mm. Té un nucli prou gran, poca heterocromatina i un nuclèol ben evident.
Hi ha una regió entre les cèl·lules fol·liculars i l'òvul, és la zona pel·lúcida (zona transparent en llatí). Està formada per glicosaminoglicans (GAG), glicoproteïnes i glicopolisacàrids que tindran una intervenció important en la fecundació, en les primeres etapes. Vista al microscopi electrònic no es veu transparent.Està travessada per microvellositats de les cèl·lules fol·liculars i de l'òvul. A través d'aquestes, es fa el transport de substàncies en els 2 sentits. En mamífers és la única coberta de l'òvul. Quan se solta l'òvul, està envoltat per la zona pel·lúcida i alguna cèl·lula fol·licular.
Al citoplasma de l'ovòcit, en la regió marginal (més apegada a la membrana) trobem actina monomèrica acumulada.Aquesta actina polimeritza amb l'arribada del 1r espermatozou i la seua polimerització fa que es formen microvellositats, que disminueixen la repulsió electrostàtica entre la membrana de l'òvul i la de l'espermatozou (l'actina polimeritza abans de l'arribada de l'espermatozou).
En aquesta regió també trobem grànuls corticals, que són vesícules que contenen enzims hidrolítics, glicosaminoglicans(GAG) i enzims oxidatius. Els enzims hidrolítics (pareguts als lisosomals) són proteases que jugaran un paper fonamental en la entrada de l'espermatozou i en impedir l'entrada de més (evitar la polispèrmia). Una vegada s'ha produït el contacte de l'espermatozou amb la membrana, aquestes proteases són abocades a l'exterior i es fa una proteòlisi superficial. Els GAG al ser abocats i passar a un mediaquós, s'hidraten i augmenten de volum (s'unflen) i es forma una barrera de GAG entre la membrana i la zona pel·lúcida. Els enzims oxidatius, oxiden el GAG i augmenten la seua rigidesa. Es forma una barrera molt resistent al voltant de la membrana i així ajudar en la prevenció de la polispèrmia.
En el món vegetal òvul és sinònim de primordi seminal, aquest últim molt més utilitzat. En el cas deles gimnospermes el gametòfit femení és una gran estructura multicel·lular (per exemple la pinya en un pi) que produeix d'un a cinc arquegonis cadascun d'ells portador d'un òvul. Aquest gran gametòfit nodreix l'embrió que s'anirà desenvolupant després de la fertilització.
En les angiospermes els gametòfits femella estan incrustats dins dels òvuls que a la seva vegada són protegits dins l'ovari elqual es transforma enembrió després de la fertilització.
Espermatozoides
Un espermatozoide és una cèl·lula haploide que constitueix el gàmeta masculí en els animals. La seva funció és trobar el gàmeta femení, per tornar a formar una cèl·lula diploide que donarà lloc a un nou individu després del desenvolupament pertinent.
En aquells moments es van proposar dues teories per explicar la sevafunció, la primera considerava que l'espermatozoide contenia una còpia en petit del nou organisme, però amb els estudis embriològics va guanyar pes la segona, que considera que només aporta part de la informació necessària pel procés, concretament la meitat del material genètic nuclear.
L'espermatozoide humà, de tipus flagel·lat i modificat, consta principalment de dues parts: el cap i la cua. El...