L'escola mallorquina

A) L’ESCOLA MALLORQUINA.
Escola Mallorquina és la denominació amb què han estat qualificades diverses èpoques de la
producció literària realitzada a Mallorca, especialment la poesia.Habitualment, s’ha considerat el
terme cenyit a la fi de segle XIX, per la qual cosa es considera fundada per Costa i Llobera i Joan
Alcover. La denominació adquirí plena carta de naturalesa a principis desegle, quan els noucentistes
del Principat, amb Carner al davant, enarboraren, entusiastes, la bandera poètica de Costa i Llobera i,
en menor grau, de Joan Alcover.
Actualment, el terme denomina nomésla producció poètica dels autors mallorquins seguidors
de les directrius i del mestratge de Costa i Alcover, ja que són els qui tenen consciència de formar
escola. Dues generacions pertanyen al’estètica de l’Escola Mallorquina:
1. Els joves escriptors que el 1906 publiquen la revista “Mitjorn” i col laboren a la revista ·
“Catalunya” de Carner: M. Antònia Salvà, Llorenç Riber i Miquel Ferrà.2. La segona generació se situa en els anys vint. Són els escriptors que publiquen a la revista “la
Nostra Terra”: Miquel Colom, Rafel Ginard, etc.
L’Escola Mallorquina es defineix per unesconstants temàtiques i formals: la línia clàssica de la
serenor i l’equilibri, el sentiment del paisatge, amb una clara consciència d’insularitat, i el rigor
acadèmic de la forma. Empren un català literarique supera els esquemes dialectalitzants. La seva
poesia és fonamentalment paisatgística i sovint s’enllaça al sentiment elegíac; els temes referits a
l’amor i a la religió són tractats de manerasuperficial, tot defugint qualsevol nota passional. Tanmateix,
no hem de caure en el tòpic de pensar que tota aquesta producció poètica està marcada per uns
temes intrascendents i atemporals, sinó queés fàcil detectar-hi referents i preocupacions del món
modern. Els poetes de l’Escola Mallorquina mantingueren l’esperit de fidelitat a la llengua i a la cultura
catalanes en la clandestinitat...