L'ESPANYA DEL SEGLE XIX

L'ESPANYA DEL SEGLE XIX: LA CONSTRUCCIÓ D'UN RÈGIM LIBERAL.

El segle XIX va significar en conjunt la llarga crisis de l'Antic Règim espanyol. Els canvis foren profunds en tots els camps: es va renovar l'agricultura, sorgir una indústria de tipus modern, es va substituir la monarquia absoluta per una monarquia parlamentària i constitucional, va desaparèixer la Inquisició i els drets senyorialsi la vella societat feudal va donar pas a una societat de classes formada per burgeses i obrers. 

1. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM (1808-1814).
1. 1. LA GUERRA CONTRA NAPOLEÓ.
Les causes de la Guerra contra Napoleó.
La reacció de la monarquia espanyola davant l'esclat de la Revolució Francesa va ser declarar la guerra al país veí (1793-1795), tot i que els intents de penetrar a França pelsPirineus van ser refusats.


No obstant això, a partir del 1799 Manuel Godoy., el ministre més influent de Carles IV, va fer un tomb radical en la política exterior i es va aliar amb Napoleó per enfrontar-se a la Gran Bretanya. Amb aquesta intenció, va signar el Tractat de Fontainebleau (1807) pel qual s'autoritzava l'exèrcit francès a travessar Espanya per atacar Portugal, aliada dels britànics.El temor que la presencia de l'exèrcit napoleònic es convertirà en permanent i el descontentament d'una bona part de la població envers la prepotència de Godoy i envers el mateix Carles IV provocaren l'esclat del motí d'Aranjuez (1808), que va forçar la dimissió del ministre i l'abdicació del rei en el seu fill Ferran VII.
Davant dels enfrontaments en el si de la família reial espanyola,Napoleó va optar per convocar Carles IV i Ferran VII a Baiona (França), on els va fer abdicar i els va fer acceptar el nomenament del seu germà Josep Bonaparte com a nou rei d'Espanya.
El conflicte bèl·lic.
Aquests esdeveniments van provocar la rebel·lió popular contra els ocupants i el 2 de maig de 1802 el poble de Madrid s'alçà espontàniament contra els francesos.
L'exemple de Madrid el vanseguir en molts altres llocs i així començà un moviment de resistència popular per lluitar contra l'invasor. Es crea una Junta Central Suprema1 i altres Juntes a les ciutats. També es va organitzar el sistema de guerrilles.
La resistència de les ciutats espanyoles a rendir-se col·laborà al desgast de les tropes invasores, mentre les guerrilles les fustigaven permanentment i minvava els seusefectius militars. El curs de la guerra va fer un tomb el 1812, en què la campanya de Rússia obligà a Napoleó a desplaçar bona part del seu exèrcit a aquell país.



L'ajuda de les tropes britàniques sota el comandament de Wellington va ser decisiva perquè, al final del 1813, els francesos començaren a abandonar el territori espanyol.
Aquell mateix any es va signar el Tracta de Valençay, pel qualFerran VII recuperava la Corona i Napoleó es comprometia a retirar les tropes d'Espanya.



1. 2. LES CORTS DE CADIS.
Les abdicacions de Baiona van deixar un buit de poder, ja que el rei Josep no va tenir mai l'acceptació dels espanyols. Les Juntes volien dotar el país d'uns representants legítims i iniciar un procés de reformes. El 1810 la Junta Central va convocar una reunió a Corts a laciutat de Cadis(l’únic territori no ocupat pels francesos), a la qual van anar els representats elegits pel poble espanyol per redactar una constitució. Amb grans dificultats s’hi van reunir representats de tots els territoris i la majoria va defendre a les Corts les noves idees del liberalisme i va imposar les seues opinions al sector més absolutista.
La primera decisió presa per les Corts va serrevolucionària: tots els presents, fóra quin fóra el seu origen, es reunien en una Assemblea única i el seu vot tenia el mateix pes. Aquesta nova cambra es va eregir, per tant, en representació de la nació espanyola i va redactar una Constitució, aprovada el 1812, que reflectia els principis bàsics del liberalisme polític. S'hi reconeix la sobirania nacional i la divisió de poders, i presenta una...