L'Imaginari Antropològic: Relats Eterns
Páginas: 5 (1072 palabras)
Publicado: 7 de diciembre de 2012
Dani Jané Sors
E.M.A. ARSENAL
GRÀFICA / LLENGUATGE AUDIOVISUAL
Octubre 2012
L’IMAGINARI ANTROPOLÒGIC
RELATS ETERNS
+ El mite de la relació d’amor vampíric
+ Spiderman: El superheroi reconstruit
+ Diferents Romeus i Julietes
El mite del vampirisme va començar-se a gestar fa més de tres segles a l’Europa de l’Est, amb relats que parlaven
de misteriosos personatges nocturns ques’alçaven de les seves tombes per alimentar-se de sang humana. Algunes cançons i poemes van començar a circular i revistes de l’època publicaven articles sobre aquells éssers anomenats vampirs.
L’any 1773, Gottfried August Bürger publica En Lenore, un poema que narra la història d’una jove que després d’una guerra, queda angoixada pel silenci del seu novio. Més tard, aquest es presenta a mitjanit sobreun cavall i galopen junts fins arribar a un cementiri, on el jove es desprèn de la seva aparença humana i es transforma amb un vampir.
Anys després Theophile Gautier descriu la dona vampir a La mort enamorada. Posteriorment, al 1849, Alexandre Dumas
publica la Dama pàl·lida, unint-se a la moda del vampirisme. Als Estats Units, arriba de la mà d’Edgar Allan Poe amb el relat Berenice.
Elvampirisme viatja d’Amèrica a Irlanda on Joseph Sheridan, crea Carmilla, un relat ple d’erotisme lèsbic. Avançant i cap a finals del s.XIX, Bram Stoker se’n encarrega d’immortalitzar la figura amb Dràcula, basada en personatges reals i històrics. És aquí també un es presenta l’enemic principal del xucla-sang: El caçavampirs Abrahan Van Helsing (figura que també ha generat Spin Off’s cinematogràfics).
Als.XX, Stephen King aporta a la narrativa vampírica El misteri de Salem’s Lot, que posteriorment apareix a la popular saga de les Cròniques vampíriques, d’Anne Rice.
La consolidació de la figura del vampir com a leit motif de múltiples històries diferents vé de la mà d’Stephanie Meyer, creadora de la saga Crepúsculo. Dirigida a un públic mainstream i amb una acurada posada en escena aconsegueixubicar aquesta figura ja eternament recurrent, a històries domèstiques i gairebé col·loquials. D’alguna manera normalitza la figura mitjançant una nova història d’amor entre una noia jove (Bella Swan) -veure atributs poètics en el propi nom- i el seu novio vampir Edward Cullen.
Ni el còmic ni el cinema han pogut desvincular-se dels relats tradicionals. El primer element simbòlic del personatged’Spiderman és el de l’antropomorfització del món animal, costum a través de la qual, molts dels rituals i creences de societats més primitives, projectaven qualitats animals en l’home i a l’inversa: Spiderman reuneix característiques humanes i aràcnides.
Spiderman també adapta al nostre context els antics relats heroics de les tradicions mitològiques i folklòriques: El nostre
superheroi, comels herois greco-romans, no només posseix habilitats sobrehumanes, sinó que a més, certs trets de la seva personalitat (altruisme, sacrifici i entrega) el portaràn a utilitzar aquestes habilitats en benefici de la humanitat.
Un altre relat etern que conté Spiderman és el del personatge dual. Mitjançant la utilització de la màscara i l’uniforme, Spiderman desdobla la seva personalitat en dospersonatges ben diferents: Per un cantó Peter Parker és un jove d’aparença dèbil, caràcter tímid i amb escàs o nul magnetisme. El seu alter ego, en canvi, és un heroi decidit, valent i segur de sí mateix. Els superpoders que té, són el centre d’atenció de tot el món, bé per admiració o pel temor que provoquen.
Aquesta doble naturalesa de les coses ha estat àmpliament tractada en molts relats ireligions, des del taoisme (amb el Ying i el Yang) fins a la novela de Robert Louis Stevenson, l’Estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde.
Hi ha altres elements argumentals en les películes d’Spiderman que tenen una analogia amb altres relats o mites. Per exemple, el fet de que Peter Parker fos orfe no és gratuït ni casual: Herois destacats d’altres tradicions més antigues eren fills adoptats;...
E.M.A. ARSENAL
GRÀFICA / LLENGUATGE AUDIOVISUAL
Octubre 2012
L’IMAGINARI ANTROPOLÒGIC
RELATS ETERNS
+ El mite de la relació d’amor vampíric
+ Spiderman: El superheroi reconstruit
+ Diferents Romeus i Julietes
El mite del vampirisme va començar-se a gestar fa més de tres segles a l’Europa de l’Est, amb relats que parlaven
de misteriosos personatges nocturns ques’alçaven de les seves tombes per alimentar-se de sang humana. Algunes cançons i poemes van començar a circular i revistes de l’època publicaven articles sobre aquells éssers anomenats vampirs.
L’any 1773, Gottfried August Bürger publica En Lenore, un poema que narra la història d’una jove que després d’una guerra, queda angoixada pel silenci del seu novio. Més tard, aquest es presenta a mitjanit sobreun cavall i galopen junts fins arribar a un cementiri, on el jove es desprèn de la seva aparença humana i es transforma amb un vampir.
Anys després Theophile Gautier descriu la dona vampir a La mort enamorada. Posteriorment, al 1849, Alexandre Dumas
publica la Dama pàl·lida, unint-se a la moda del vampirisme. Als Estats Units, arriba de la mà d’Edgar Allan Poe amb el relat Berenice.
Elvampirisme viatja d’Amèrica a Irlanda on Joseph Sheridan, crea Carmilla, un relat ple d’erotisme lèsbic. Avançant i cap a finals del s.XIX, Bram Stoker se’n encarrega d’immortalitzar la figura amb Dràcula, basada en personatges reals i històrics. És aquí també un es presenta l’enemic principal del xucla-sang: El caçavampirs Abrahan Van Helsing (figura que també ha generat Spin Off’s cinematogràfics).
Als.XX, Stephen King aporta a la narrativa vampírica El misteri de Salem’s Lot, que posteriorment apareix a la popular saga de les Cròniques vampíriques, d’Anne Rice.
La consolidació de la figura del vampir com a leit motif de múltiples històries diferents vé de la mà d’Stephanie Meyer, creadora de la saga Crepúsculo. Dirigida a un públic mainstream i amb una acurada posada en escena aconsegueixubicar aquesta figura ja eternament recurrent, a històries domèstiques i gairebé col·loquials. D’alguna manera normalitza la figura mitjançant una nova història d’amor entre una noia jove (Bella Swan) -veure atributs poètics en el propi nom- i el seu novio vampir Edward Cullen.
Ni el còmic ni el cinema han pogut desvincular-se dels relats tradicionals. El primer element simbòlic del personatged’Spiderman és el de l’antropomorfització del món animal, costum a través de la qual, molts dels rituals i creences de societats més primitives, projectaven qualitats animals en l’home i a l’inversa: Spiderman reuneix característiques humanes i aràcnides.
Spiderman també adapta al nostre context els antics relats heroics de les tradicions mitològiques i folklòriques: El nostre
superheroi, comels herois greco-romans, no només posseix habilitats sobrehumanes, sinó que a més, certs trets de la seva personalitat (altruisme, sacrifici i entrega) el portaràn a utilitzar aquestes habilitats en benefici de la humanitat.
Un altre relat etern que conté Spiderman és el del personatge dual. Mitjançant la utilització de la màscara i l’uniforme, Spiderman desdobla la seva personalitat en dospersonatges ben diferents: Per un cantó Peter Parker és un jove d’aparença dèbil, caràcter tímid i amb escàs o nul magnetisme. El seu alter ego, en canvi, és un heroi decidit, valent i segur de sí mateix. Els superpoders que té, són el centre d’atenció de tot el món, bé per admiració o pel temor que provoquen.
Aquesta doble naturalesa de les coses ha estat àmpliament tractada en molts relats ireligions, des del taoisme (amb el Ying i el Yang) fins a la novela de Robert Louis Stevenson, l’Estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde.
Hi ha altres elements argumentals en les películes d’Spiderman que tenen una analogia amb altres relats o mites. Per exemple, el fet de que Peter Parker fos orfe no és gratuït ni casual: Herois destacats d’altres tradicions més antigues eren fills adoptats;...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.