L'acte final


L'acte final

S'obre el teló. Joan Rubí és un jove estudiant de gairebé 16 anys enamorat del teatre. Viu a París que és el centre del món teatral amb la seva família. Les obres de teatre són la principal motivació d'aquest noi, tant és així que tots els seus estudis i esforços tenen aquest mateix objectiu. Avui dia estudia a una escola i el seu curs equivaldria a 4t d'ESO, encara que per ellles vertaderes classes són les que fa extraescolarment de teatre. Unes classes en què el professor es banya amb bitllets de 500 euros del pare de Joan per ensenyar-li a“fer” obres.

El jove viu amb la mare, el seu pare i el seu germà en una gran casa en el centre de París. Gràcies al pare es poden permetre el luxe de viure en aquella zona tan cara. El seu nom és Tomás Rodríguez Rubí (mésconegut per les seves inicials TRR). Fou la revolució del teatre d'aquell moment, de tal manera que després de conquistar Madrid es dirigí a la capital del teatre i també la conquistà. Les seves grans obres provocaren que es reescrivissin els llibres d'història i fins i tot el seus fills l'haguessin d'estudiar a classe.

La pressió per a ser un gran productor teatral no només venia impulsada pel seupare, també pel seu germà petit. El seu nom és Julià i té 3 anys menys que ell ¿Volia dir això que Joan és millor productor que ell? En absolut. Julià té la fama d'haver heretat del seu pare el don per l'escriptura ràpida i la seva gran imaginació. Per això mateix va a una escola especialitzada que només es poden permetre les millors famílies. Mentre els altres nois aprenien a anar en bicicletaell ja escrivia les seves obres i mentre aprenien a escriure ell ja havia representat alguns dels seus treballs en grans teatres. L'òpera Real de Versalles, El Bolshoi, Sydney Opera House i fins i tot La Scala de Milán foren dignes de representacions de les seves obres.

Tota la sort de Joan va parèixer canviar un dilluns. Tot seguit haver entrat a classe el professor li comenta la possibilitatque organitzi ell el teatre anual de la seva escola. Els seus ulls s'encenen i es pot quasi dibuixar l'euforia que sent en el seu interior. Sempre havia somiat poder representar alguna obra davant un públic que no fós el professor de teatre. Tant els seus mestres com els altres alumnes coneixien les seves ànsies i per això mateix, li brinden la possibilitat. Joan sense pensar-ho accepta la propostai mentre li diuen la data de l'obertura i un seguit de condicions (segons el mestre importants), ell ja està pensant amb milions d'idees per crear una obra inoblidable. Que els aplaudiments ressonin per tota l'escola durant anys...

Aquella oportunitat és única i ell ho sap, poder representar una obra seva al col·legi... Increïble!
Tot seguit li comenten, ja es posa mans a l'obra. Decideix quepotser necessiti un col·laborador que l'ajudi amb els temes d'audiovisuals. L'elegit és Jofre Urgelés, un conegut de l'escola que segons el que ha vist té un gran domini en aquestes arts. Perfecte, ja és seu. Aleshores els dos comencen a treballar, Joan més que en Jofre, res ni ningú pot superar les seves ganes de crear una obra mestre.
Les classes escolars i tot el que ve és refusat del seu cap,només pensa i treballa en el teatre.
De què pot anar? De... No, que va, massa típic. Però si... Quedaria perfecte! I aleshores en aquell lloc... Seria extraordinari i amb aquells actors... Encara més excel·lent. Una obra sublime.

Encara que només tengui el guió mig enllestit creu saber com hauria de ser cada personatge. Doncs decideix començar els càstings. S'hi presenten actors famosíssims ide tot el món com: José Lluis Gil, Pierre Rac, Bianca Marroquín i Morgan Freeman entre d'altres, res que els doblers no pugui fer.
Aleshores comença a elegir els candidats de la seva obra escolar juntament amb en Jofre. Alguns passen i alguns no, aquestes coses s'han de fer d'una manera seriosa, no és un joc. Jofre està en contra d'algunes eleccions però no té res a fer amb un Rubí “inspirat”...