L'altre enyor

L’autor descriu i homenatja al país que l’ha acollit com a exiliat. Ens diu que Bèlgica és un país ordenat, de bones gents, amb sensibilitat social, un país que s’assemblaa la Catalunya ideal dels noucentistes, però veu que en aquell moment la situació a Catalunya era molt diferent sota la dictadura feixista.
Estructura del poema
Elpoema està format per quatre estrofes.
• Introducció: En la primera estrofa ens presenta un país: una Bèlgica tranquil•la, com una ciutat en harmonia amb la natura i amb lesseves gents. Darrere l’admiració per “les terres estrangeres” podem copsar l’enyorança d’un projecte per Catalunya, d’un somni perdut i malmès.
• Desenvolupament: Es trobaa la segona i tercera estrofes. Continua la descripció positiva de Bèlgica com una ciutat i com a contraposició no explícita de la realitat de la Catalunya que ja no ésaquell somni de “Catalunya-ciutat” sinó que, a més, és sota el franquisme. Així, descrivint Bèlgica, descriu la Catalunya que voldria (sense repressió, culta, amb justíciasocial, amb abundor de béns...). En la segona estrofa es centra en aspectes més quotidians, humils i detallistes, clara característica del noucentisme: els soldats, la músicaels arbres i les gents. En la tercera estrofa intenta descriure l’harmonia ciutadana representada bàsicament per la seva arquitectura (cases noves i antigues, llarguesavingudes) i les gents importants (savis i oficials). Ens parla de la capital europea, així li suggereix monumentalitat, serenor, cultura i ecologisme.
• Conclusió del’autor: La trobem en l’última estrofa, on passa d’un sentiment de confort ambiental al de tragèdia pel fet d’envellir en una ciutat magnífica però que no és pas la seva.