l'ambició d'aleix ( recull de material de la xarxa)

Índex
0.- Cita bibliogràfica completa.
1.- Introducció: paisatgisme emotiu, poques accions desgranades candenciosament i model impecable de valencià arrelat.
2.- Enric Valor, dipositari de la memòria genuïna del País Valencià.
3.- Sinopsi de L’ambició d’Aleix.
4.- Estructura.
5.- Llocs i espais narratius.
6.- Temps de l’acció.
7.- Personatges de la novel•la.
8.- Narrador.
9.-Conclusió i opinió personal .
Imatge: Enric Valor. A la revista La Plaça del Col•lectiu Nacionalista Valencià de Callosa d’en Sarrià es va publicar un altre article titulat "Enric Valor: la Callosa d’Aleix", escrit per Josep Saval: per a llegir-lo clica ací i ací. En eixe altre article, s’hi fa una transcripció amb comentaris de l’única xerrada que va impartir Enric Valor en la Casa Municipalde Cultura de Callosa d’en Sarrià en l’any 1.992.
[Hi ha més: el comentari continua a dins si cliques damunt...]

COMENTARI SOBRE L?AMBICIÓ D?ALEIX D?ENRIC VALOR
0.- Cita bibliogràfica completa:
Enric Valor, L?ambició d?Aleix, València: Tàndem Edicions, 1995
Es tracta d?una edició rústica on lamentablement hi ha més faltes de tipografia del que seria dedesitjar i, a més, tots els paràgrafs estan editats sense tabulació inicial, amb la qual cosa es dificulta lleugerament la distinció entre els finals dels diàlegs i els inicis de noves descripcions. La meritòria Rosa Serrano hauria d?haver posat més cura en l?edició d?aquest llibre que es ven, a la contraportada, com un ?gran clàssic?.
1.- Introducció: paisatgisme emotiu, poques accions desgranadescadenciosament i model impecable de valencià arrelat.
A L?ambició d?Aleix, una de les primeres novel•les d?Enric Valor, trobem la cronologia espaiada d?un adulteri doble, a cavall entre les terres de la comarca de la Marina Baixa i la Ciutat de València. S?hi expliquen lentament dues deslleialtats sentimentals: la del jove estudiant Aleix respecte a la seua nuvieta Lluïsa, la dedona Pauleta respecte al seu vell marit, don Macià; els beneficiaris d?aquestos amors clandestins seran Aleix i dona Pauleta que s?aniran unint progressivament fins al clímax final, tot transgredint el resclosit homogeni d?una societat monògama i promatrimonialista. Destaca moltíssim en tota la novel•la, la dèria meliorista d?Enric Valor per descriure de manera preciosista els paisatges muntanyencsde la Marina Baixa, en una mena de naturalisme psicològic a través del qual les anades i vingudes per les serres, la presència de les sendes i de les crestalleres, dels cels i de les penyes, són descrits minuciosament amb adjectius de coloracions emotives que en molts casos preludien o s?adiuen amb estats psicològics dels personatges principals, en especial del senyoret Aleix. Aquest paisatgismeemotiu serveix per a glorificar la bellesa dels indrets naturals en una mena d?apologia incondicional envers el medi ambient i, potser de retruc, per a traslladar als lectors envers una autoestima més neta i idealista envers la terra que els ha vist nàixer. Recordem que Enric Valor, natural de Castalla, fou caçador i es coneixia bé les contrades del sud del País Valencià: aquest coneixementdirecte, sense intermediaris, dóna suport a tota la seua epifania rural i muntanyenca, bastida en comentaris descriptius admiratius sobre paratges i cingles, camins i cims.
Tanmateix, aquest excés de paisatgisme emotiu té un cost narratiu: l?autor sacrifica les accions més minucioses dels personatges, redueix els personatges secundaris, en definitiva, hi ha poca acció narrada i semprehi apareix de manera cadenciosa enmig de les descripcions naturals del medi ambient. Segons Joan Fuster, un dels defectes de la novel•lística valenciana i catalana del segle XX era que s?hi pensava molt i s?hi actuava poc; en el cas de L?ambició d?Aleix les contemplacions respecte a les muntanyes bloquegen parcialment la fluidesa més permenoritzada d?accions humanes. El mateix Enric Valor n?era...