L Amic Retrobat

Capítol 1:
Hans ens parlar que ell va anar a l’escola Karl Alexander Gymnasium de Stuttgart. Tenia un professor que es deia Herr Zimmermann. També ens diu que va entrar a l’escola un noi nou, i es deia Graf von Honhenfels Konradin.
Capítol 2:
En Hans sempre estava mirant a en Konradin. La família Honhenfels era molt important i formava part de l’historia de Wüttemberg. Els nois que formaven partdel gruo anomenats <>van pensar que si en Konradin estigues dintre del grup, el grup seria més conegut.
Capítol 3:
En Hans desitjava ser amic den Konradin, però li feia vergonyar parlar em ell. En Hans també ens diu que abans no hagués donat la vida per un amic, però ara sí.
Capítol 4:
En Hans conven?ut que Konradin seria el seu amic, però no s’havia com ho feria. Va comen?ar aescoltar a les classes fer els deures, els professors que no tenien esperan?ar en Hans que pensaven que era un inútil, es van sorprendre. Un dia en educació física el professor “Muscul Max” ve fer un exercici, i va demanar algun voluntari per fer-lo, llavors va sortir en Hans, però en un moment va caure. El dia següent en Hans ca portar una col·lecció de monedes i en Konradin va anar a veure-les, perquèell també en feia de col·lecció. Per primera vegada van estar parlant.
Capítol 5:
En Hans va sortir al carrer, al davant seu hi havia en Konradin. Hans va anar cap on era en Konradin, es van saludar, ho tot seguir van estar passejant una estona. Quant Hans a casa els seus pares no van notar que estava molt feli?, ja que els seus pares sempre estaven enfeinats.
Capítol 6:
En Konradin i en Hans eldia següent es van seure junts i parlar i des de aquell dia es varen fer molt bons amics, millor dit inseparables. Els caviar ja no els feien cas. Els dissabtes en Hans i en Konradin anaven a una fonda amb un tren, anaven a la muntanya ... Un dia van anar a veure unes forlataleses , només hi havia les rastres, allà varen recitar el seu poema preferit.
Capítol 7:
En Hans aniria de vacances a Su?ssai en Konradin aniria a Sicília a visitar els seus pares. Hans pensava que Déu era bo i que ajudava a la gent, però un dia uns amics es van morir, i en Hans va pensar en dos possibilitats: una era que si que existia Déu però era dolent, i l’altre era que no existia Déu. Un dia en Hans va convidar a en Konradin a casa, en Konradin s’ho va estar pensant però el final va acceptar.
Capítol 8:
Hans ensexplicar com són les seves visites. Ens diu que la casa del seu pare, tenia un jardí petit tot ple de cireres i pomers, en el lloc conegut que es deia H?henlahe de Stuttgart, que hi havia cases de la burgesia benestant rica de la localitat, una de les zones més boniques de l’Alemanya.
Capítol 9:
En Konradin està a casa d’en Hans, en Hans ens descriu com es la seva habitació. El pare d’en Hans esbaralla amb un home, perquè no comparteixen la mateixa opinio.
Capítol 10:
Hans no es pot creure que estant en el segle XX encara es cregui en el cel i d’infern, i podíem canviar el Rin i el Mosel, el Neckar i el Main pels turbulents corrent del Jordà. Hans ens diu que creu que el seu pare tenia raó.
Capítol 11:
Els pares d’en Hans no dubtaven ser alemanys. La mare d’en Hans un cop a la setmana esreunia amb les seves amigues a menjar xocolata i parlar, una vegada cada 15 dies anaven a l’òpera i una vegada al mes al teatre.
Capítol 12:
En Konradin i en Hans estaven pujant les escales, van sentir que algú cridava a en Hans era la seva mare, llavors va presentar la seva mare a en Konradin. Quant tots dos estaven a l’habitació, el pare d’en Hans va entrar a l’habitació i va explicar doshistories. En Hans es va posar a plorar per vergonyar i en Konradin el va consolar.
Capítol 13:
Hans tenia moltes ganes d’anar a casa d’en Konradin, però ell no li deia res. Un dia es va quedar davant de la porta de la casa d’en Konradin, esperant que ell apareixes i que el convides, però no va passar. Hans al final va pensar que no el convidava perquè hi havia molts de tresors en la casa. Un dia...

Leer documento completo

Regístrate para leer el documento completo.