L'amor és un art, Erich Fromm

L’art d’estimar











Erich Fromm
Erich Fromm va néixer el 23 de març del 1900 a Fráncfort del Meno, Alemanya, i va morir el 18 de març de 1980 a Muralto, Suiza. Va ser psicoanalista, psicòleg social, Filòsof i humanista d'origen jueu alemany.
Erich Fromm va créixer a Fráncfort del Meno amb una família jueva que segui estrictament la religió d’aquella cultura. Primer de totva estudiar dret a Fráncfort, despès es va traslladar a Heidelberg per estudiar sociologia on va fer el seu doctorat al 1922, sobre la llei jueva. Al 1926 es va casar amb Frieda Reichmann que era psicoanalista. A finals del 1920 va començar la seva formació com psicoanalista al Institut Psicoanalític de Berlín. Ell i la seva dona van abandonar la vida religiosa ortodoxa jueva. Al 1930, MaxHorkheimer el va convidar a dirigir el Departament de Picologia del Institut per Investigacions Socials.
Al 1931 es va divorciar de Frieda Reichmann. Duran els anys 40 Erich Fromm va desenvolupar una important tasca editorial, va publicar diversos llibres considerats clàssics i es va desviar de la teoría original freudiana. El 1943 va ser un dels membres que va fundar la filial Neoyorquina de l’Escola dePsiquiatría de Washington i va col·laborar amb l’Institut William Alanson White de Psiquiatria, Psicoanàlisis y Psicologia.
Al 1944 es va casar amb una immigrant jueva alemanya, Henny Gurland. Al 1950 es van mudar a Mèxic, on dos anys més tard va morir Henny Gurland.
El 18 de desembre de 1953 es va tornar a casar amb Annis Glove Freeman.
Entre 1957 i 1961 Fromm va compaginar la sevaactivitat en la UNAM amb una càtedra a la Universitat Estatal de Michigan. Despres d’uns anys de viatge al 1965 es va retirar. En 1974 es va instal·lar a Muralto, Suïssa . Va morir a la seva llar cinc dies abans del seu vuitantè aniversari.




Pròleg
Aquest llibre defraudarà a aquelles persones que tinguin esperances en l’art de l’amor. La finalitat d’aquest llibre es demostrar que l’amor no és unsentiment fàcil per ningú. La seva finalitat es convèncer de que tots els intents de l’amor acabaran en fracàs, a no se que desenvolupi la seva personalitat i que la satisfacció de l’amor no es pot fer sense la capacitat d’estimar a algú sense humilitat, coratge, fe i disciplina.

I. L’amor és un art?
En el llibre l’autor es pregunta: ¿ És l'amor un art ? No tothom té la mateixa definició del’amor. Però en aquest capítol l’autor ens en diu dos. Diu que l’amor es basa en que l’amor és un sentiment que no qualsevol pot arribar a obtenir, ja que es requereixen coneixements i esforç. I l’altre, que és més acceptada, diu que és com una sensació i una experiència que es dona de cop i volta, si es té sort.
Una de les idees principals del llibre es que hi ha molta gent que creu que ha deser estimada i que hi ha vegades en què les persones no es dediquen a estimar .
El primer error que tenen les persones en enamorar-se es que voler que ens estimin i no en estimar, ja que afirma que nosaltres tractem de sentir-nos importants o amb la suficient confiança per sentir-nos estimats. Diu que els homes busquen ser persones exitoses i amb poder, en canvi, les dones nomes volen tenir boncos, per tal de sentir-se millor, per sentir-se estimats. El segon error que tenen es que la gent ha de realitzar cert requisit social d’acord amb l’època en què ens trobem, com per exemple a finals del segle XIX, l’home havia de ser ambiciós i agressiu, en canvi ara ha de ser sociable i tolerant. Intenta dir-nos que el que importa es qui ets i els sentiments es el que menys importància té. Que siets una persona atractiva, serà més fàcil trobar el teu amor. Y l’últim error que es fa es que les persones creiem que es viu enamorar per sempre, pesant que l’amor mai morirà, però aquest amor no dura per sempre perquè acaben coneixent-se i es converteix en una mena d'antagonisme on acaben avorrint-se l’un de l’altre.
Per poder fer art es necessari seguir alguns passos que en ajudin a...