L'art grec, déus i herois


ART GREC: DÉUS I HEROIS
En l’art Grec, els déus tenen imatge d’home, destaquen els temples i santuaris. També els mites i la realitat. Grècia es el lloc de naixement de la democràcia i del pensament occidental, l’ eterna fascinació de la cultura grega. Les restes de la cultura grega no es troben només al territori de la Grècia moderna. Es troben escampats per totes les regions del Mediterranioriental: Àsia menor, al nord d’Àfrica, a Sicília i al sud d’Itàlia. Els grecs van començar a assentar-se i a fundar ciutats fora del seu país a començaments del segle VII aC. Trasplantaren la seva cultura a aquells llocs i aixecaren temples als seus déus. Molts d’aquells edificis foren destruïts en èpoques posteriors i les seves restes serviren de materials extraordinaris per a edificacions depedra. A Paestum, al sud d’Itàlia, les runes de tres grans temples són testimoni de la glòria de l’arquitectura grega. És una arquitectura que conserva la seva bellesa perenne encara que estigui reduïda a fragments. Quan es van descobrir aquests temples en el segle XVIII gairebé no es coneixien els grans llocs de l’antiguitat. Delfos, Corinto, Olímpia... Inclús Atenes era accessible a uns pocsaventurers intrèpids. Davant de la visió de l’acròpolis, ciutadella de la ciutat d’Atenes, un escriptor va exclamar: “Sento al meu cor un èxtasi sagrat”. En aquella època Grècia romania sota el domini de l’Imperi Turc. L’acròpolis era una fortalesa de no fàcil accés. Els pocs que s’aventuraven en anar a Grècia quedaven tan captivats per les restes de l’art grec que els seus dibuixos pintures idescripcions provocaren una autèntica passió per Grècia en tots els que el llegien o veien. Aquesta eufòria i passió influïa en el poder polític que dominava la regió. Els grecs es revelaren contra els seus opressors al 1821, Grècia fou alliberada. La màgia de l’art grec encara viva després de 2500 anys havia obrat el prodigi polític de l’ alliberació.
Avui l’acròpolis és la Meca de tots els visitantsde Grècia. Davant de l’afluència massiva de turistes, la màgia se’n va. I és poc probable que algú senti un èxtasi sagrat entre el ciment i el soroll de l’actual Atenes.
Els espais que envolten l’acròpolis i els seus edificis clàssics. Actualment estan en major perill que mai per la pol·lució. El nombre de visitants és ara molt major que no pas en l’època passada.
El tema principal de l’artgrec era l’home. Al passat, en aquest santuari no hi havia turistes, sinó imatges de déus i de mortals en bronze i marbre. Els grecs creien que Zeus era el déu suprem i pare de la humanitat, i es relacionava amb els mortals. El concedien amb forma humana i per això no sabem si les estàtues amb forma d’humà es refereixen a un déu o a un home. En el període primitiu grec d’escultures colossals, ungrup d’illes foren els centres de l’art de la escultura. S’esculpien estàtues de tamany colossal. És difícil imaginar-se com transportarien unes estàtues tan pesades per un terreny tan accidentat i amb els mitjans de transport d’aquella època.
Delfos, situat a un paisatge de bellesa extraordinària. El filòsof Plató l’anomenà “lloc diví”. Era el santuari del déu Apol·lo, aquell rebia l’oracle mésfamós de l’antiguitat. Les persones més importants de l’època hi anaven en busca de consell diví. Venien fins i tot els perses, enemics de Grècia. Per obtenir el favor d’Apol·lo donaven ofrenes magnífiques, a vegades d’or i de marfil. En moltes poblacions es construïen inclús edificis especials per albergar-ne els regals preciosos. Aquest fris decorava una d’aquelles cases del temple, el tema és lasaga de la batalla entre els déus i els gegants. La victòria dels poders de l’ordre són sobre el caos, un dels principals temes de l’art grec. Els déus surten victoriosos. Encara que de Delfos s’han perdut molts objectes hi ha una cosa que hi roman. La bellesa captivadora d’aquest paisatge. Els grecs percebien una qualitat divina en tot allò que és bonic. Un paisatge, la natura o bé un ésser...