L'empirirsme

TEMA 7: L'EMPIRISME
Esquema sobre els temes a tractar dins la unitat:
1. Introducció del context històric
2. Teoria política (autors --> Hobbes i Locke)
3. Teoria del coneixement (autors --> Lock i Berkeley)
4. Hume (treballarà--> la teoria del coneixement, causalitat, crítica a la metàfora i el
emotivisme moral)-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
1. Introducció de l'empirisme
L'empirisme fa referència a que el coneixement prové de l'experiència sensible (a través dels sentits). Alguns autors que parlarien d'aquest tema es Guillem d'Occam, Aristòtil, Sant Tomàs... Aquests són empiristes.
La ciència d'aquesta època està experimentant un gran procés cosa queporta a fer-se la pregunta : per què la filosofia no avança? La resposta d'uns autors com els racionalistes (Decart), deia que la filosofia havia d'adoptar o copiar el mateix mètode que el de la ciència; és a dir, copiar el mateix procés d'avançament en les matemàtiques.
Caracterísitiques generals de tots els empirístes: tots els empiristes pensen que la raó no és omnipotenent sinó que estalimitada per l'experiència i per les dades sensorials (nmes pots pensar el que reps a partir d'aquestes dades). Els precedents immediats van ser Guillem d'Occam (deia que només podiem coneixer el món a través de l'experiència dins el món) i Francis Bacon (amb el seu mètode inductiu havia proposat un sistema basat en l'experiència).
Els trets comuns de l'empirisme: la supremesia (està per damunt) del'experiència en el procés de coneixement del qual el coneixement és més fons, el criteri de la veritat, i el límit de la raó. Nega la existència d'idees innates (tot el coneixement és adquirit, prové de l'experiència). Afirma les dificultats o fins i tot, la impossibilitat d'una metafísica. Agafen les ciencies experimentals com a model de coneixement.
--> Context històric
El context històric ensporta a l'Anglaterra del sgle XVII que viu una història molt diferent a Europa (pensament diferent). Van començar a prendre importància les tendències antiabsolutistes i liberals, que per exemple a França sorgirien al segle XVIII. A nivell polític, una burgesia urbana, que es va fent poderosa i influent; troba en el parlament el lloc on expressar les seves reivindicacions de canvi polític (estàcanviant la societat, i apareix una burgesia que no funciona amb un sistema monàrquic sinó que necessita un altre forma de govern i aquest el troba al parlament). Per tant, donen un suport al parlament i així es posen en contra del sistema monàrquic (volien que el parlament tingués molt més poder i la monarquia molt menys). Al s. XVII comença amb el regnat de Jaume I d'Anglaterra que comença amb ladinastia dels Stuart. Ell, veu començar l'oposició del parlament al seu regnat per part de la burgesia rica i de la petita noblesa rural.
Va regnar durant els anys 1603 fins al 1625. Al 1625 el va succeïr Carles I (va ocupar el seu lloc), cosa que faria que els problemes i la oposició augmentés. Al 1628 el parlament li fa arribar un document, que és una proposta anomenada "Petició de drets" quevoldria acabar amb l'arbitrarietat de la justícia. La solució del rei va ser dissoldre el parlement, i persegueix els parlementaris que van estar a favor d'aquest document. Això portaria que al 1642 esclatés una guerra civil i al 1649 el rei Carles I és executat.
A partir d'aquí, Anglaterra esdevé una República on Oliver Cromwell aniria agafant cada vegada més poder ( ell es fa proclamar com a"Lord protector" d'Anglaterra). Al final, convertiria la República en una dictadura molt sagnant (molt odiada per culpa de la repressió).
Dos anys més tard de la mort de Cromwell, la República no resisteix la situació política i es va tornar a restaure la monarquia amb la figura de Carles II i més endavant de Jaume II. Durant el regnat de Jaume II, tornarien a aparèixer els mateixos conflictes entre...