L EskiroL I L AiGua M GiCa






En un bosc del nord dels Pirineus on no hi havia ni llops ni guineus, vivia feliç una família d’esquirols. D'entre una multitud d'arbres de tota mena, formes, alçades i colors, la família delpetit Tunet vivia a l’arbre més alt i centenari dels voltants.
Al bosc hi vivia tota mena d'animals: tortugues, conills, cargols, peixos, ànecs... i entre tots ells es portaven molt bé, xerraven,jugaven, compartien bons moments, reien, s'ajudaven. Cada família tenia el seu cau, el seu niu o el seu amagatall, on sempre era benvingut qualsevol animal del bosc per passar una bona estona en bonacompanyia. Aquest bosc era especial, es respirava felicitat per tot arreu, el sol sortia cada matí il·luminant tots els racons de cada arbust, els ocells cantaven unes melodies meravelloses, els petitsjugaven saltant pels arbres, amagant-se rere rocs, les hores en el bosc passaven infinitament ràpides, tot era màgic. També hi havia un riu, que segons deia la llegenda l’aigua n’era meravellosa, peròningú s’atrevia a visitar aquella zona del bosc, perquè era on vivia l’ós Urpa, que tothom el temia. L’ós volia aquella zona del bosc i l’aigua per ell sol, perquè aquella aigua curava tot tipus demals i ferides. L’esquirol volia que aquella aigua arribés a les seves mans, perquè la seva mare patia marejos quan feia molt d’esforç i els seus pares mai no s’havien atrevit a trepitjar les terresd’aquell ós per por que els pogués fer, però ell estava convençut que algun dia sense el permís dels seus pares hi aniria i aquell dia havia arribat.
Un dia qualsevol, quan el sol ja havia sortit, elsmenuts jugaven i els ocells ja cantaven en Tunet va dir als seus pares una mentida, els va dir que anava a donar una volta per collir fruits i es va dirigir cap al riu; ell estava molt nerviós perquè: isi l’ós Urpa el descobria? Quan ja va veure de lluny la cova on vivia l’ós va començar a caminar de puntetes i molt silenciosament per no despertar-lo, perquè a aquelles hores encara estaria...