l'espill del futur

Títol: L'espill del futur.
Autor: Jordi Sierra i Fabra.
Il·ustrador: Ricard Calvo.
Editorial: Edebé (marjal)
Petita descripció dels personatges principals.
Xavier: Un xiquet molt curios, imaginatiu, hasta que cambia tota la seua vida un espill del futur i tot no torna a ser lo mateig.
El vell: Te una barba de colo blanca els ulls li cambien de colo i venia espills del futur i anunciba laseua mercançia.
EL GRAN DIA DE XAVIER
1.Cita les 5 situacions per les que aquell havia sigut un nefast dia per a Xavier al cole?
Després que tocara el despertador, i quan n'havia adonat, els dos minuts de mandra diaris s¡havien convertit en quinze. A la classe de Matemàtiques es va quedar en blanc a la pissarra. A classe de Literatura va dir que Quixot havia escrit el Cervantes, quan sabiaperfectament que era a linrevés. En el pati li fan un gol sense cap trellat, per entremig de les cames, i al caapdavall perquè, just en el moment que es produïa el tir a porta, estava mirant la Gabriela, que li tenia el cor robat. I de l'ultima classe, quan faltaven deua minuts per a acabar, per culpa de l'Ignasi, el van expulsar. ¡Era INNOCENT!
2.Què feia Xavier per a que el viatge de tornada a casafóra més agradable?
De vegades era un cantant de rock molt famós, i d'evegades tame era espia
3.Qué imaginava aquell dia quan tornava a sa casa?
disposat a saltar al més mínim senyal de perill, perquè la seua mà empunyava la mortífera arma secreta SR-X7 ( un pal esplèndid amb puny que justament havia trobat), acabada de robar a un inventor foll que volia conquerir el món. Això i les fórmulessecretes que transportava a la seua cartera, naturalment.
4.Per qué va arribar tard al col·legi?
D'entrada, s'avia dedicat a madrejar al llit després que tocara el despertrador, i quan se n'havia adonat, els dos minuts de mandra diaris s'havien convertit en quinze, perquè se li havien tornat a tancar el ulls i...


EL VELL DE LA BARBA BLANCA
5. Com era el carrer on es va trobar al vell?
Enaquell carrer, estretet, costerut. Les poquetes cases situades a cada banda no tenien la porta per allà, sinó pels carrers del costat, més importants. Ès a dir, que més que un carrer, feia l'efecte de ser un passadís, un lloc abandonat on les herbes creixien al costat de les voreres, sense cotxes que les xafaren, sense botigues ni vianants.

6. Com era el vell que es va trobar Xavier?
Semblavaun vell inofensiu, de rostre, ullets penetrants i somriure someguer, carregat d'intencions. Una cabellera llarga i blanca li coronava el cap i una barba impressionant, igualment blanca, li penjava fins quasi arran de terra. Duia una túnica de color roig, que contrastava amb les polaines blaves li ixien un poc per sota i amb el verd cridaner del rètrol que aguantava amb seua mà dreta. Un rètol verdon, amb unes lletres grogues que feien impacte.
7. Qué li passava als ulls del vell?
Que canviaven de color cada volta de uno:verd i blau, marró i gris, roig i violeta.
8. Quina característica tenia l'éspill que venia el vell?
La característica que tenia l'éspillill del futur es que no es podia veure qualsevol persona, si no la compra ningu no es podrà veure en ell.


CONVENÇUT!
9. Per quéli explicá el vell que aquell espill no es podia vendre en una botiga qualsevol?
En primer lloc, no més es pot deixar en unes mans determinades, com ara, per exemple, les d'un xiquet, les teues, posem per cas. I en segon lloc, si tothom tinguera un espill del futur seria un caos.
10. Com es va convéncer Xavierde comprar l'espill?
Si. Perque va veure reflectit, va fer que la seua cara fóra laimatge de la consternació.
11. Quan li va costar? Tenia prou diners? Què va fer?
Li va costar cent vuitanta-cinc pesetes. No llebava diners en eixe moment. Va anar a sa casa per agafar els diners, per a comprar el espill que es veia el futur.

LA GRAN FATALITAT
12. Quina excusa li va posar a sa mare quan el va veure entrar corrent a sa casa?
Que liesperava Andreu.
13. Per què es preocupava...