l'esquerra verda

L’esquerra verda
[Escriba el subtítulo del documento]
Aquest llibre intenta reflexionar sobre el terme Esquerra verda dins del que
denominem eco-socialisme. Aquest tema ha sigut objecte de debat en les
ultimes dècades ja siga per autors com Marx o Lipietz, des de corrents de
pensament, diferents però tots d’acord amb el problema ,tant del capitalisme
com el productivisme i la impossibilitatde que el capitalismesdevinga en
ecocapitalisme.

Adrià Vila Cucó, Història del pensament
polític. Curs 2014-2015.

Intro: s’esta aplicant a Europa, es posible un eco-capitalisme? I de manera generalitzada? o
s’haurien de cambiar els models de producción? És posible posar fi a la crisi ecològica? És el
mateix el Marxisme que l’ecologisme?
Al primer capítol trobem la relació entre elecologisme i el marxisme, és a dir les diferencies i
semblances entre la teoria del que anomenem ecologisme i socialisme vist sempre des del
denominat ecologisme marxista. És a dir en aquest capítol trobem la relació entre la teoria
marxista o el ecologisme (Valencia,2005:191) o dit d’una altra manera, com aplega el marxisme
a fer-se ecologista.
Encara que es inevitable parlar de Marx quanparlem de la tradició roja-verda, autors com
Lipietz i Foster, plantegen notables diferencies entre el marxisme i l’ecologisme a més
plantegen la necessitat de reorientar els postulats de l’obra de Marx per a que el marxisme
ecològic puga sevir de fonament per a un socialisme sostenible.
En primer lloc, l’autor citat anteriorment, Lipietz afirma que , és a dir l’ecologia i el socialisme tenen lesmateixes aspiracions encara que
represes de manera diferent. Aleshores podem dir que les bases del ecologisme provenen del
socialisme, eco-socialisme.
Per altra banda, per a Lipietz, l’obra de Marx serà sempre un referent, i tant per a Marx com per
als verds ,naturalesa i societat se fusionen (ja siga perque la naturalesa se socialitza o la societat
se naturalitza, Beck); però senyala que lateoría Marxista es una teoría acabada en tant que sols
es fixa en com el capitalisme influiex sobre la societat creant una desigultat notora i ascendent i
els ecologistes remarquen la funció de prducció, contaminació i sostinibilitat del capitalisme, en
cuonclusió, pensen la historia amb l’història natural.
Marx i Enges vinculen el mon natural amb el mon social.
Parlant de la crisisecològicaen el ecologisme, podria dir-se que per al socialista el capitalisme
extrau plusvalor explotant el treball viu, MENTRE QUE L’ECOLOGISTA Extrau plusrecursos
de la naturalesa.
En la ecologia política,la divisió del treball podria ser entesa com a part d’aquesta, fins al punt
de que el treball social incideix en les relacions metabòliques home-naturalesa. El capitalisme

explota al màxim lesenergies no renovables ,encara que societats no capitalistes també ho fan.
En definitiva, el treball pot ser evaluat amés del plusvalor, com a dispersor de energia util.
Existeix el límit ecològics de recursos finits, encara que podem posar una barrera humana al
capitalisme.

La segona part d’aquest llibre s’anomena “La crítica ecosocialista al capitalismo”.
El capítol comença plantejant elconflicte entre ecología i capitalisme en tant que els recursos
naturals son finits i l’ambició del capitalisme es infinit. El capitalisme anteposa els seus
beneficis personals als beneficis naturals. I per a ells es imprescindible obtindre beneficis per a
no quedar fora dels mercats competitius. Hui en dia la crisi ecológica suposa una critica per a
acabar amb el capitalisme radical. En fí, lapolítica i la ética han de anar davant de l’economia.
La liberalització econòmica de tota carrega social, política o moral va suposar que l’economia
sols es centrara en els seus interessos i lleis, es a dir l’activitat econòmica entesa per el
capitalisme, sols te en compte la primera dimensió, productivitat i rentabilitat; oblidant les altres
dos; la dimensió social i la ecològica, que si...