L'esser humà

Pensadors esteparis
Des de què arribem a aquest món vivim constantment fent-nos preguntes. I les respostes correspon a formular-les a la gent més propera que tenim, ja sigui la nostra família, o ungrup d’amics als quals sovint fem preguntes de caràcter molt general, però, el que no fem es preguntar-nos a nosaltres mateixos les coses. Potser aquet grup que denominem la nostra família incloentamics, ja tenen unes creences les quals han sigut heretades d’altres persones. Doncs així, tenim el suport d’una força exterior i continuem un cicle cultural o de creences. Aquestes creences poden sercomprovades o simplement acceptades per tothom ja que la ciència a mitjançant una sèrie de comprovacions les dona per cert. També nosaltres mateixos fins que ens fem la pregunta que ens fa d’algunamanera madurar, que es preguntar-nos què és la vida, i què és la mort, i quin és el nostre objectiu en aquesta temporal estadia a la Terra. Aquestes són les preguntes que tothom des del començament dela historia del “Homo sapiens” s’ha fet. Cal fer un incís dient que l’ésser humà sempre ha estat en el passat i encara en l’actualitat arrelat a unes creences mítiques, que són creades des de laimaginació, que a més és una capacitat única en l’humà a part del pensament. Podem dir que aquets discursos mítics el que volen és fer una interpretació o explicació de la realitat dient que els successoshan sigut creats, provocats, o fins i tot que han intervingut éssers sobrenaturals que tenen una força còsmica. Com poden ser els dimonis, déus, les fades o esperits amb voluntat i personalitat.Adherint també que alguns discursos mítics s’han dogmatitzat. Podem veure l’altre cara de la moneda si intentem veure la realitat des del punt de vista de la Filosofia ja que aquesta lo que fa és que ensdona un punt de vista més natural i racional deixant fora als éssers sobrenaturals o “mitològics”, i així curar-nos com diu Ciceró . L’humà té una altre qualitat: coneix el bé i el mal que és lo que...